La vaca Bruna

Som massa superbs. A la política, a la vida social, a la família, al treball. Hi ha una tendència –i crec que la crisi ho fa incrementar– de situar-nos per damunt dels altres. La humilitat, que implica admetre'ns tal com som, escasseja. I no ho dic per donar garrotada a un polític per aquest tema. Ho plantejo com a reflexió general. Aquest pensament em va venir a propòsit de l'exposició de Gerard Moliné a la galeria Art & Design de Barcelona. Presenta obres que la naturalesa ha modelat. Fins i tot exhibeix unes escultures de sal fetes amb un formó molt especial: la llengua de la vaca Bruna. L'autor de l'exposició és un mer intermediari que ens demostra que la supèrbia, també la dels artistes, es desfà quan la natura és tan hàbil com la creació humana.