PLAÇA MAJOR
Tornado
L'endemà el paisatge era desolador. Això sí, a les set del matí els veïns ja havien sortit amb serres i escombres per començar la reconstrucció
Aquest maig, a Indiana, vam patir un tornado. Cap a les sis de la tarda van sonar les sirenes d'alarma. A la ràdio van dir que s'acostava una tempesta que podia provocar tornados en alguns counties. Deien: “amaguin-se als soterranis i, si viuen en una casa mòbil, vagin a un edifici sòlid”. Però aquest cop no van esmentar el nostre county i la meva dona i jo no vam baixar als soterranis. Va fer vent, però aviat van dir que el risc havia passat.
Aquesta situació es va repetir tres vegades més entre quarts de set i les vuit. A les nou, com que havia estat a casa tot el dia, vaig anar a córrer; tan sols unes quantes voltes al carrer, sense allunyar-me. La calor era sufocant i no es movia ni una fulla. Un cop a casa, mentre em dutxava, vaig dir: “Si ara ve el tornado, trobaran un cadàver despullat!”
Al cap d'un minut de ser a la dutxa, la dona em diu: “Ara sí que ve! D'aquí a cinc minuts serà a Monroe County.” “Va, no facis bromes”. “Ho acaben de dir! Afanya't!”. Em vaig ensabonar i esbandir alhora, em vaig vestir sense eixugar-me i vaig agafar la bossa on ja havia posat allò que no volia perdre: la cartera, el passaport, el permís de residència, les escriptures de la casa, el llapis de memòria i una carpeta amb els resums dels llibres que m'ha costat més d'entendre: Les lleis de Plató, La ciència de la lògica de Hegel o els Marges de Derrida.
Ens vam amagar al soterrani i va començar a fer un vent infernal, uns llamps terribles, una pluja seca. La meva dona estava a punt de plorar, jo l'abraçava i em comportava com el típic neuròtic: sempre pateixo per tot, però quan s'esdevé una desgràcia real romanc tranquil i serè, com si la desgràcia donés sentit a tot el patiment previ. El tornado va durar un quart d'hora. Vam quedar sense llum, però per sort la casa estava intacta. L'endemà el paisatge era desolador. Tot i ser un tornado moderat, havia fet caure arbres, que havien aixafat moltes cases i cotxes. Això sí: a les set del matí, els veïns ja havien sortit amb serres i escombres per començar la reconstrucció. Si de tant en tant, en aquest Mediterrani complaent, un tornado se'ns emportés els para-sols i les terrasses amb la carta de tapes del dia...