Paulí de Nola
Aquest dimecres els calendaris marcaven la celebració de Sant Paulí de Nola, ciutadà romà del segle IV, nascut prop de Bordeus i notable poeta. Probablement en algun moment de la seva vida devia passar per Tarragona, ja que hi tenia propietats, segons recorda el seu biògraf Dr. Busé. El fet més destacable de la vida de Paulí va ser la renúncia a aquestes propietats, el producte de les quals va repartir entre els pobres. El fet ja més imaginari que se li atribueix és haver estat l'iniciador del toc de campana per cridar els fidels a l'església. Com que Nola, d'on era bisbe, és a la Campània, per això de les campanes en diem així. Com a sant, no integra la legió dels màrtirs, tampoc va ser dels sants miraclers, ni dels de profunda teologia. Però en canvi té una interessant obra poètica. El seu mestre Ausoni, a qui Paulí obsequiava amb oli de la Tarraconense, en una carta li retreu que visqui en aquesta part de l'imperi. I ell li contesta que no és el mateix viure a les aïllades Bílbilis, Calagurris i Ilerda que a les plaents Caesaraugusta, Bàrcino o Tàrraco. D'aquesta darrera, en diu que, “altiva, mira el mar amb el cap distingit”. És la primera referència a l'altivesa de Tàrraco, que segles després recollirà Rovira i Virgili, en calçar Tarragona amb coturn patrici, mentre posa al peu dels reusencs les botines menestrals i als de Valls, l'honorable espardenya.
