Fer fora les bruixes

La nit de Sant Joan comença a ser un enigma ja en l'estudi del seu origen. Hi ha moltes llegendes i mites i rituals relacionats amb la festivitat de la nit del 23 de juny, i moltes molt eclèctiques, però la majoria d'elles estan relacionades amb el foc. El ritual més conegut és la foguera, que amb poder abrasador ens dóna l'oportunitat de cremar tot allò vell i començar de nou, passar pàgina de manera simbòlica. El foc, però, no sempre destrueix, sinó que també pot purificar: el que és vell no sempre cal que desaparegui, potser només cal que es netegi, que es desinfecti. Les cendres, per exemple, diuen que purifiquen l'aire i que fan els camps més fèrtils.

Foc, també, com a metàfora del sol, en aquesta època en què les hores del dia són més llargues i la nit gairebé un sospir. I serveixen també com a manera d'allunyar les bruixes i els esperits malignes que, si no fos per les fogueres, camparien tranquil·lament per Barcelona en aquesta nit màgica. Per espantar-les també es tiren petards amb sons aterradors, propis de l'infern. Què més dóna, senyora, que vostè no pugui dormir, no em molesti amb prosa quotidiana, que no veu que estic espantant bruixes? Evidentment ser l'heroi de la nit i fer fora els esperits malvats té un preu, i per això és una de les nits de més feina per als hospitals: el foc, en totes les variants –també en la seva cara més lletja– és el protagonista.

I per això, perquè és una nit màgica, per Sant Joan pot passar qualsevol cosa. Fins i tot Cervantes va fer arribar Don Quijote a Barcelona la nit de Sant Joan: Cervantes sap que aquesta és una nit especial per a la ciutat, però també aprofita que el cavaller ve acompanyat d'un bandoler, a qui serà molt més fàcil amagar-se i escapar entre l'embogiment de la revetlla. Tot i que l'episodi que Don Quijote viu a Barcelona és un dels més tristos: allà, a la platja, quan la ciutat encara arrossega la ressaca pesant de la nit de Sant Joan, Don Quijote serà derrotat per un fals cavaller i de la manera més absurda, de manera que des d'allà començarà el seu camí penós cap a casa, novament, i també cap al seny i la mort.

Per això, perquè la nit de Sant Joan està tan connotada (batalles i bruixes i canvis i fogueres), només quan aconseguim alliberar-nos de tanta connotació comencem a gaudir de les possibilitats que ens ofereix Barcelona. Cal, primer, renunciar que sigui la nit més divertida de l'any, com també passa amb cap d'any. La responsabilitat social d'haver de passar-nos-ho bé tant sí com no genera unes expectatives impossibles d'acomplir, i sempre hi ha una bruixa o un esperit maligne que fa que, al cap i a la fi, la nit de Sant Joan no deixi de ser una nit que un no controla, i que per tant està subjecte a milions de factors que faran que tot pugui sortir bé o malament, factors aliens a nosaltres. Un cop acceptada aquesta gran veritat, estarem preparats per gaudir de totes les possibilitats que Barcelona ens ofereix. En alguns barris encara es fan fogueres alimentades pels objectes obsolets dels veïns (tot i que ara està més de moda reciclar que cremar), la canalla (i els joves de trenta i tants reciclats) tiren petards mentre la gent surt al balcó i aplaudeix les fonts i els coets, i la platja s'omple de gent, alcohol, música i fogueres durant la nit, i a partir de les set del matí s'omple de mossos i serveis de neteja que fan fora aquesta gent, apaguen les fogueres i recullen les restes d'alcohol, perquè la nit ha passat, un altre any hem vençut les bruixes i els esperits malignes, i la vida, l'estiu, ha de continuar com si res no hagués passat.