Albacete

És la primera, però no serà l'última. Renfe ha hagut de tallar en sec el servei directe en tren d'alta velocitat de la línia entre Toledo i Albacete, amb parada a Conca, perquè tenia una ocupació mitjana de només 9 passatgers, amb tres viatges d'anada i tornada al dia. Si el bitllet més barat val uns 70 euros i resulta que el servei costa 18.000 euros al dia, ja poden comptar que, per aquesta via, Renfe anava cap al penya-segat. No dic jo que en època de vaques grasses el servei no s'hagués mantingut igual, per allò del que diran i pels vots (sobretot pels vots), però és que ara la vaca (catalana) ja està prou munyida i a sobre el pagès no li vol donar l'alfals que li va prometre.

És el que tenen les crisis: que obliguen a fixar prioritats i a prescindir de les despeses supèrflues. El servei, a partir d'ara, es farà d'una manera més racional. I el mateix que ha passat amb aquesta línia passarà amb d'altres que es van fer o projectar per pressions polítiques, fora de tota racionalitat. És el que passa quan poses el carro davant dels bous.

Ara, per fer aquestes línies que representa que havien de donar vots (i unes despeses de manteniment de bojos) no s'ha completat la del passadís mediterrani, que, ves per on, és la que donaria diners (com ja se sap des que els romans van fer la Via Augusta) i ajudaria a pagar les línies deficitàries.

Però no. Si alguna cosa distingeix l'Estat espanyol dels altres d'Europa és que té alguns dels polítics més llestos del món. Per això és el territori de la Unió amb més quilòmetres d'alta velocitat. A veure qui els paga, ara.