Baralles d'amics fan els altres pobrics

Amb la reunió que van mantenir ahir els grups parlamentaris de CiU i del PSC per fragmentar la tramitació de la mal anomenada “llei òmnibus”, es pot dir que es va iniciar un procés de desbloqueig de les relacions entre els dos partits, que havien arribat al punt més indesitjable quan, la setmana passada, el president Artur Mas etzibava un ultimàtum incomprensible i injustificable en boca d'un demòcrata, tant per les formes com pel concepte.

Deia Mas que si el PSC no s'avenia a facilitar l'aprovació dels pressupostos hauria de convocar eleccions anticipades perquè ell no havia accedit al càrrec per escalfar la cadira sinó per treballar. Només faltaria! Si entrem en el concepte, cal recordar que això –que treballi– és el que s'espera de qualsevol governant i que no n'hi ha cap que gosi proclamar el contrari. Per tant, fer-ho ressaltar com a argument és caure en una pobra i supèrflua obvietat. També resultava prou xocant que el concepte de democràcia del president no li permetés relacionar els resultats de les urnes amb la proporcionalitat parlamentària que n'ha obtingut i amb el fet que està obligat a trobar punts d'acord amb les formacions adversàries, li agradi o no. I d'això també se'n diu treballar pel país. I si parlem de formes, fer afirmacions d'aquesta mena al cap de set mesos d'haver concorregut a les eleccions demostra una rebutjable manca de respecte pel vot dels ciutadans i un tarannà polític excessivament rígid per conduir un govern sustentat en una majoria simple.

Ha sorprès, i molt, que el PSC no hagi respost a aquestes declaracions amb la duresa corresponent, però potser ho expliquen prou bé l'article que ahir publicava el portaveu socialista Joaquim Nadal a La Vanguardia –on no es retirava l'oferta de pacte però tampoc les condicions requerides–, i els contactes de dies anteriors per explorar el consens sobre una nova llei electoral. I si la tornada a la taula dels pactes pot ser positiva per a la marxa del país potser no ho sigui tant per a la regeneració de la vida política si cauen en la temptació de confegir una llei electoral que rebaixi les expectatives d'elegibilitat directa dels nostres representants.