Joaquim Ventalló

La indignació no és una ideologia, sinó un sentiment. Són molt diversos, doncs, els motius pels quals estan indignades les persones que en les últimes setmanes han protestat en acampades i manifestacions. El que les ha unit no és una mateixa visió de la realitat vehiculada a través d'un moviment ciutadà cohesionat políticament, sinó el desig de sortir al carrer a fer sentir la veu del poble independentment de si exerceix el dret a vot quan hi ha eleccions.

Més que plantejar alternatives programàtiques d'acció política defensables per tots els indignats, el conjunt de les protestes fonamentalment formula dues queixes assumides per tots els revoltats. Els indignats culpen els bancs de la crisi econòmica i de falta d'ètica, i acusen els polítics de no evitar la crisi i de no representar la voluntat popular amb una moral exemplar.

Segurament no es duen poder treure gaires més conclusions irrefutables d'aquestes protestes contaminades pels qui les instrumentalitzen infiltrant-s'hi aprofitant la confusió general.

Qui està indignat sovint té ganes de renegar. Més enllà de si s'acaben o no les acampades i les manifestacions, tot indica que la indignació pot durar tant com la crisi. Si els indignats tenen la necessitat de proveir-se d'un extens repertori de renecs per no repetir sempre els mateixos, es poden comprar Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!, el llibre que Acontravent acaba de publicar amb els més de 800 insults que Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996) va reunir mentre traduïa les aventures de Tintín guiant-se per la vivesa del català dels seus amics mariners i pescadors del Port de la Selva.

August Rafanell recorda a l'epíleg de Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! que són moltes les persones que van començar a llegir en català gràcies a la transfiguració lingüística de les historietes d'Hergé que va obrar Ventalló amb una paciència artesanal.

Periodista precoç, radiofonista avançat al seu temps, autor del bateig del setmanari satíric El Be Negre, polític precursor de l'aviació al país, Ventalló va ser ben útil per a la col·lectivitat en la seva llarga vida. Encara ho és molt. Els insults candorosos que ens ha llegat són la millor garantia que amb la indignació d'ara, fructifiqui o no en guanys per a tothom, no arribarà la sang al riu.