Un debat de molt poca volada

Una sensació de paràlisi política és el que ha deixat el darrer debat de política general al Congrés dels Diputats. Res que pugui entusiasmar la ciutadania. No es va sentir per part de cap portaveu cap proposta de futur que donés alegria a una legislatura que passarà a la història com la legislatura de la crisi econòmica i financera. Un temps en què molts han hagut d'entendre que s'han de pagar els plats trencats d'haver estirat més el braç que la màniga. El que mostra l'avorrit debat és que els líders polítics han tingut en compte no adquirir compromisos que no puguin complir. Un fet que sovint s'ha produït i que s'ha girat en contra de la classe política. Heus aquí la raó de la prudència d'aquest debat on només s'ha sentit soroll, sense cap compromís que vagi més enllà de cedir a les pressions de la Unió Europea i del Partit Popular. Tots dos proposen limitar la despesa de les autonomies. Voldrien que Catalunya continués les retallades. Una retallada pressupostària que s'ha fet antipàtica. El Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya detecta que creix l'independentisme entre els catalans i s'atribueix al fet que estan farts de retallades.

El que hauria de ser el debat parlamentari més important de l'any a l'Estat passarà a la història com un debat que no va aportar cap solució a res. Un debat buit de contingut en espera d'una convocatòria electoral que no va arribar ni s'espera que arribi en els pròxims mesos. Després d'haver escoltat els parlaments fa l'efecte que a ningú li interessa que hi hagi eleccions després de l'estiu. Ni al Partit Popular que les demana. Ara mateix el PP ho té bé. Pot criticar sense tenir cap responsabilitat de govern tot esperant que el govern Zapatero es vagi cremant dia a dia. Per tant, no els ve de quatre o cinc mesos. Un avançament electoral tampoc aniria bé a cap dels partits catalans, encara que també el demanin. Prou feina tenen a consolidar els uns el govern i a arreglar casa seva els altres.

Per tant, hem patit un debat buit d'idees. De molt poca volada, on no hi ha hagut cap col·laboració entre partits que serveixi per calmar els ànims dels que comencen a deixar de creure en la política. O que ja hi han deixat de creure.