Porcs i gallines

Al documental Inside job, una denúncia devastadora sobre les causes i els nivells de responsabilitat en la crisi financera que patim, hi ha silencis reveladors. Per exemple els esforços inútils d'un senador americà per obtenir resposta dels banquers que aconsellaven comprar productes als seus clients amb plena consciència que eren operacions dolentes i de gran risc. O el d'economistes amb càtedres prestigioses que no saben trobar, pobrets, cap conflicte d'interessos entre les teories que prediquen i el fet que cobrin de les corporacions que fan grans negocis fraudulents gràcies a aquestes teories. La capacitat humana per fer el suec no té límits. No es tracta d'esperar herois ni grans genis. N'hi hauria prou amb una mica de decència. Sovint és una aterradora manca de professionalitat la que fa posar, aquí i allà, els pèls de punta. Per això val la pena escoltar els que han estat professionals de debò a la seva feina. Sobretot quan s'expliquen amb metàfores clares com ho va fer Martina Navratilova, la gran tennista. Deia la Martina: “Hi ha jugadors que tenen una relació amb el tennis. Jo hi he tingut un compromís vital. Perquè m'entenguin: és com el pernil i els ous. Podríem dir que les gallines tenen una relació amb els ous, però el porc té un compromís vital amb el pernil”. Els porcs, malgrat la reputació desagradable que han d'aguantar, són uns animals que sempre t'acaben guanyant el respecte. Que un enginyer financer cobri moltes vegades més que un enginyer que fa ponts resulta simptomàtic dels temps que corren. Fer un pont és una realitat tangible. Si s'ensorra l'enginyer anirà a la presó. Ara, els enginyers financers han creat il·lusions de diner fàcil. Quan els somnis que ens han venut s'han tornat malsons, ells han quedat tan amples i amb el diner dels contribuents, el de tots, es va pagant el monumental desfalc. Són gallines que compten els ous que fan. Els altres, els professionals de veritat, són porcs que s'hi juguen la vida.