Barcelona

La primera vegada que vaig vindre a Barcelona era tot just en el meu primer any a la Universitat. Algú va organitzar un viatge de tres dies al qual em vaig apuntar. Hi vam arribar després de passar una nit sencera al tren, però vam aprofitar el temps com poques vegades ho he fet. Recorde que una classe espectacular en les aules de Blanquerna i que vam anar al Teatre Lliure a veure La nit de les Tríbades, obra i espai que em van deixar literalment bocabadat. Anys després vaig acabar venint a viure-hi i encara vaig trobar coses que em fascinaven. Durant una època el meu paradís era el dissabte de matinada passar per la Rambla a comprar els diaris de diumenge i anar-me'n a dormir gairebé quan eixia el sol després d'haver-me'ls llegit tots. Vaig trobar racons per on encara m'agrada perdre'm, ens vam instal·lar a Sant Antoni quan van néixer les nostres filles, i després de fer unes quantes voltes hem acabat també portant Vilaweb al cor del Raval, un barri massa desconegut i assetjat per les llegendes, però on es juga el futur del que serem.

La ciutat, aquesta ciutat que m'ha fascinat i emocionat durant dècades, va decidir ahir reinventar-se amb l'arribada de Xavier Trias a l'alcaldia. És un canvi, ho ha remarcat tothom, ben important. Les mostres d'esgotament eren evidents. Tant, que els darrers anys per primera vegada m'he sentit avergonyit en algun moment d'aquesta ciutat que estime. I supose que això mateix li ha passat a prou gent perquè la ciutadania haja decidit fer un gir clar pel que fa a la governança, gir que com passa sempre no crec que siga fàcil ni senzill. Tanmateix, confie que serà possible.

Crec que Trias ha demostrat de sobra que es mereix l'oportunitat de governar-nos, i té un equip molt interessant al seu darrere. Però, dit això, el futur no depèn d'ell sinó de tots. Perquè de nou ens toca a tots i cadascun fer els possibles perquè Barcelona torne a ser el lloc dels somnis que un jove valencià arribat en tren descobria meravellat, aquell espai que en algun moment tots hem decidit que fóra casa nostra.