Sobre el paper, tot aguanta

Cançó de l'estiu en dansa i tothom a pista. Quina patxoca de mig camp per donar, vendre i regalar. I tant, que són compatibles Cesc i Thiago. Si fa no fa, igual que eren incompatibles anys enrere Xavi i Iniesta en el mateix onze, que quan se'ns clava una dèria a la closca i ens hi trobem a gust per fer-la petar no l'abandonem fins a esprémer-la a fons. Només ho fem per saltar a la següent, que podrà ser la manca de centímetres global, si tornarà o no Bojan de l'exili, si Abidal ha de passar al centre o potser la resurrecció del davanter alt i gros de tipus sant Pau per si convé el pla B en atac. Quin pla B dieu? Ibra, potser? Si encara el paguen entre punxades al cor només d'esmentar-lo! Des de la nit dels temps, el barcelonisme ha construït d'aquestes cabòries el seu esport olímpic de preferència. Sense remuntar-nos a Samitier per manca de testimonis vius, recordeu aquells Gampers en què el culer gairebé exigia la retirada per rendició de tota l'oposició. Sense excepció. Ara, aquella borratxera comatosa d'eufòria ha estat substituïda pels vídeos de resum, per exemple, de les noves estrelles. En els vídeos, Alexis Sánchez hi deixa Pelé com un drap brut. Sobre el paper o la imatge propagandística, qualsevol argument aguanta. Com es manté també el nas arrufat davant de Fàbregas, que un ampli sector encara veu com un diable de doble banya. Car i traïdor. De propina emprenyada hi sumen que no n'hi ha per a tant. I reblen el clau de les seves tesis flamígeres enarborant Thiago sota tractament de messies II. De moment, n'hi ha un, de messies, l'argentí, el que va trencar el motllo. Tot plegat, un gra massa. Som on érem, no ens hem mogut gaire. Només queda lloar el bon joc de cames de la directiva per apujar la clàusula del nou Alcántara (sí, n'hi va haver un altre, no fotem), per evitar temptacions d'altres i de pròpies del noi i el pare representant, i el desig general que s'acabi ràpidament el serial, que ja cansa força. Som on érem vol dir en mans del mateix Guardiola i dels mateixos valors, més coneguts al món que la Monyos. El mig del camp, els reforços i la resta poden ser el Taj Mahal en teoria, però si en Pep no trempa, perdoneu, aquí s'han acabat les eufòriques especulacions, vostres, nostres i de tothom. Que l'home arribi fresc de vacances, no cal demanar gaire més.