Teddy

Sota aquest nom de peluix t'amagues tu, un dels homes més durs i voraços de les Espanyes. Durant uns anys et vas dedicar a la música; eren els temps de Los Canarios, el Get on Your Knees i altres peces de memòria efímera. A la versió espanyola de JesusChrist Superstar vas fer de Judes, no sabem si augurant alguna vocació oculta que més tard afloraria. El cas és que avui ets entre barrots, acusat d'una pila de maldats, i seria bo saber per què.

No ets cap gamarús, Teddy Bautista. Com a president de la SGAE, la teva guerra a favor dels drets d'autor ha tingut molt de sentit comú. És evident que no es pot esperar que un músic, o un escriptor, o un autor de còmics, treballi sense cobrar ni un duro; i escampar les creacions per internet sense cap mena de control equival, d'alguna manera, a arruïnar els creadors. En la teva croada has posat exemples de tots els països occidentals, on el dret a publicar i a reproduir estan molt més protegits que aquí.

La lluita contra la pirateria, però, no justifica el convertir-se en pirata. Si són veritat les acusacions que pesen sobre tu, hauràs begut oli, però haurà passat una cosa encara pitjor; haurà begut oli la causa que defenses amb tanta obstinació. Per imposar el cànon creatiu, per demanar impost revolucionari a les perruqueries (i al que no són perruqueries, ara no ens quedem només amb la caricatura), cal partir d'una gestió impecable i d'una ètica personal inapel·lable. El recaptador sempre ha de ser el més purità, i no és clar que hagis entès aquest principi elemental.