Egòcrates

Estic escandalitzada. L'elecció de Donostia com a Capital Cultural Europea el 2016 ha aixecat un bram, des de les profunditats de la caverna, que posa els pèls de punta. Aquesta elecció, diu el PP, és “un favor a ETA”. Hom s'imagina els flegmàtics i grisos comissionats de cultura de la Unió Europea esdevinguts dimonis cuats i, al voltant d'una taula, conjurant-se per ajudar ETA. I no sols això, sinó que hi ha columnistes i arengadors radiofònics que han arribat a l'extrem de considerar tot Donostia un antre etarra.

El mateix lehendakari ha aplaudit la capitalitat cultural de l'elegant ciutat del Cantàbric, però, segons llegeixo, alguns edils del PP han fugit d'un país “contaminat” pels etarres, i per tant, d'un país terrorista i han hagut de ser aixoplugats per la dinàmica Esperanza Aguirre.

No us penseu pas que els disbarats s'acaben aquí, perquè l'altra caverna espanyola (n'hi ha dues, Machado dixit) es prepara a rebre el papa. I just en el moment en què ens tenen agafats pel coll sacsejant-nos perquè ens boten de les butxaques els centimets que ens queden, ja que es gasten 1.700.000 euros només en la protecció de l'insigne personatge. La resta de despeses, que serà abundant (a València es van gastar el benestar dels valencians en flors), no hi consta. Mentrestant desnonen innocents famílies que ploren a càmera, atònites i angoixades.

Però espereu, que de Catalunya també surten atzagaiades majúscules. Alberto Rivera, adalil del bilingüisme, és a dir, espanyolista, diu que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que va fer el sondeig sobre la independència, amb els resultats que ja sabem, està vinculat amb el terrorisme. El director del CEO és Jordi Argelaguet, el qual, fa una pila d'anys, va tenir alguna relació amb Terra Lliure. Rivera diu que tot Esquerra Republicana és terrorista per l'existència de Terra Lliure, quan va ser precisament ERC qui la va desmantellar.

“Hay que respetar las urnas”, diuen quan guanyen; “Hay que obedecer las sentencias”, diuen quan els són propícies. Però s'encenen quan no ho són. Demòcrates? No: egòcrates. I és que la llibertat d'un mateix és estupenda, però, ai, quant que costa respectar la llibertat dels altres!