Flotilla

L'anomenada Segona Flotilla de la Llibertat té mala sort. Primer van ser els sabotatges que, asseguren ells, van patir les hèlixs d'alguns vaixells a mans d'alguns foscos serveis secrets. Després van ser tota classe d'obstacles per salpar des del port de Kolimpary, a l'illa de Creta. Per cert que arran d'aquest bloqueig els promotors de la Flotilla van trobar a faltar una actitud més decidida d'Espanya.

Per principi, jo sempre simpatitzo amb les persones que, disconformes amb els fets, aporten la seva acció per canviar-los. És allò dels “indignats” i el compromís. No n'hi ha prou de protestar i queixar-se. Un també ha d'actuar, si vol resoldre les injustícies.

El que passa és que hi ha moltes maneres d'actuar i, personalment, dubto que iniciar una acció il·legal sigui la millor manera d'ajudar en cap causa. Hi ha maneres de fer arribar l'ajut humanitari a la franja de Gaza sense contravenir a les lleis israelianes. Però els promotors de la Flotilla potser voldrien l'atenció mediàtica. Que les autoritats israelianes abordessin el vaixell per demostrar la seva maldat intrínseca, en una acció que és la que fa la marina de guerra de qualsevol país davant una intrusió sense permís en les seves aigües.

Està bé lluitar contra les injustícies. Ja posats a fer, abans d'arribar a Israel la Flotilla es podria desviar cap al corn d'Àfrica, on hi ha molta més gent que mor als camps de refugiats cada dia que no a Gaza. O fins i tot arribar-se fins a Síria, on tots els que moren en les intrusions cap a Israel són palestins, no sirians. Ja veuen que tenen on triar.