Miquel Pairolí, l'estil

Ahir al matí em va trucar en Jordi Grau per dir-me que en Miquel Pairolí havia mort, i vam haver de penjar el telèfon perquè ni ell ni jo ho podíem suportar.

En Pairolí, a qui suplanto en aquest lloc amb dolor i humilitat des que la malaltia li va impedir seguir escrivint, va publicar aquí, el diumenge 29 de maig, un últim article, Teló, que era un comiat i era i serà per sempre una lliçó de periodisme d'aplicació universal. Llegeixin-lo. Ve reproduït en un altre lloc d'aquest diari. Pairolí, que per experiència i dedicació tenia facultats sobrades de mestre, hi indicava els ingredients que havia utilitzat per escriure les seves admirables columnes: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil. Jo hi afegiria educació, sensibilitat i cultura i trauria “una mica de voluntat d'estil” per posar “estil” i prou. L'estil d'en Miquel Pairolí.

Aquest estil elegant, precís, de sintaxi perfecta: “Per bé que sigui formalment laic, l'Estat prohibeix la mort voluntària. En fomenta el desprestigi i el deshonor, envia psicòlegs i psiquiatres a sermonejar els qui han pres la decisió i la castiga en les lleis. El fiscal acusa, no pas els morts, que ja s'han escapat de l'acció de la justícia, sinó els que col·laboren en el trànsit. I això que ara, gràcies als avenços científics, no caldria recórrer a la cicuta ni a verins primitius. És per aquesta raó que s'escau tornar a pronunciar la pregunta orgullosa i irònica que, segons Montaigne, van fer els lacedemonis a Filip de Macedònia: «Vols dir que també ens impediràs morir?»”

Són les últimes ratlles de l'últim llibre de Pairolí, Octubre. Un dietari que va d'una tardor a l'altra tardor després de travessar un any ple de lectures, música i reflexions: el pas del temps, dels vents, el que se'n va i no torna, la nota fugissera... Un any i un dietari melancòlics que s'inicien amb la paraula creació i es clouen, com veiem, amb morir. Què sabies, què intuïes, què ens volies dir, reflexiu, crític i memorialista Miquel, dins el teu octubre i amb el teu estil?