Per un nivell apropiat
Sempre he pensat que el Fons Monetari Internacional (FMI) alguna cosa deu tenir a veure amb la crisi, sigui qui sigui el director gerent. Potser si Dominique Strauss-Kahn hagués estat més atent al que es mou als centres financers en lloc de preocupar-se del que s'amaga sota algunes faldilles, avui l'economia mundial no estaria a mínims; però això és aigua passada. El líder socialista és història i quan liquidi els afers que ara té pendents podrà dedicar-se a cultivar orquídies o a regraciar-se amb l'art, contemplant la col·lecció de pintures de primeres firmes que pengen de les parets de casa seva. Deixem el passat i veiem com les gasten ara, que una militant de dretes substitueix el reconegut socialista.
El nomenament de Christine Lagarde ha resultat un fitxatge acurat, lligat amb la garantia d'un contracte de bons costums on es recorda a la nova directora que haurà d'evitar qualsevol conducta inapropiada, al mateix temps que guiar-se pels principis d'integritat, imparcialitat i discreció. En contrapartida, l'FMI li assegura un bon sou que li permeti mantenir “un nivell de vida apropiat”. El bon sou són 381.092 euros anuals, lliures de retencions i impostos, a més d'assegurar-li el reembossament de les despeses generades en la gestió de la seva tasca. Lagarde cobrarà un fix d'uns 32.000 euros mensuals, uns cinc milions i mig de les antigues pessetes. L' exministra de Finances del govern Sarkozy cobrava com a tal 161.652 euros nets, una quantitat gens menyspreable, i ara supera amb escreix aquest sou afrancesat. Un nou ofici que li assegura un contracte de cinc anys durant els quals anualment s'actualitzarà el sou. Mentre no li posin un amant a l'armari, la nova directora gerent gaudirà d'una situació privilegiada.
És l'FMI qui exigeix austeritat als seus membres associats, en un moment de recensió més que evident. És natural; quan la situació econòmica és la que és i les retallades són notícia dia a dia, veure el sou de la flamant directora ens deixa amb la boca oberta. Serà veritat que sempre toca pagar als mateixos, encara que no siguin els culpables de la trencadissa? Bé, la qüestió és que madame Lagarde pugui mantenir el nivell apropiat.
