El BCE ha de vetllar per l'economia

El Banc Central Europeu (BCE) va apujar dijous passat els tipus d'interès un quart de punt, fins a deixar-los en un 1,5%. És possible que l'entitat que regula l'euro torni a apujar els tipus un altre quart de punt a l'octubre. La pujada es podria qualificar de moderada si no fos que és molt preocupant. I ho és no tant per l'increment en si com pels arguments a favor i en contra que ha pres en consideració el BCE per adoptar la decisió. L'entitat apuja els tipus d'interès perquè vol aturar el rebrot de la inflació que afecta sobretot Alemanya. Però la puja dels tipus perjudica de manera directa els països perifèrics, que es troben amb el doble problema de la crisi del deute i unes economies afeblides o en recessió. Això vol dir que el BCE actua d'acord amb els interessos d'Alemanya, més que de cap altre país. Carreguem contra les agències de ràting que amenacen d'encarir el deute, però en canvi no reaccionem contra una acció més lesiva encara.

L'actuació del BCE és lògica. Al principi de la seva constitució ja es va dir que s'havia creat com un afegit dels altres bancs centrals al d'Alemanya, el Bundesbank. I el Bundesbank tenia sempre com a gran objectiu el control de l'augment dels preus. El segle XX, els alemanys van perdre tots els seus estalvis per culpa de la inflació en dues ocasions. La preocupació, doncs, és comprensible; però una entitat que regula tota la zona euro hauria de tenir en compte els interessos de tots els seus socis. També els dels perifèrics. Quan parlem de tipus d'interès no parlem d'entitats matemàtiques abstractes, sinó de variables que afecten directament milions de persones.

Cal, doncs, repensar les funcions del BCE. L'entitat equivalent als Estats Units, el sistema de la Reserva Federal, a més de controlar la inflació, vetlla pel creixement de l'economia nord-americana. Les seves decisions són més equilibrades. El BCE també hauria d'adoptar aquesta funció.