Un any després

No ho farem a cops de manifestació. Un any després de la manifestació Som una nació, nosaltres decidim, queda clar que la cruïlla de Catalunya és una realitat prou evident. Que la independència és una idea que guanya simpaties però que no hi ha articulació política independentista seriosa. Que els no partidaris de la independència, si bé no comparteixen els arguments a favor, cada dia tenen menys arguments en contra. I que dins l'Estat viu latent un xoc de projectes majúscul, un divorci sentimental i polític fins i tot alarmant per als estrangers amb qui he pogut parlar darrerament. A Catalunya això es tradueix en desafecció i desconfiança, sí, però a la resta de l'Estat es pot constatar que el que ha crescut és l'odi. I ni a Espanya saben com fer minvar l'independentisme, ni a Catalunya sabem articular-lo políticament sense fer el ridícul. El que més s'hi acosta és, malgrat els pesi a alguns, el retorn a la seriositat que ha suposat la victòria de Convergència i Unió en les eleccions catalanes i municipals: com si el poble hagués dit “no cal que ens porteu allà mateix, però en tot cas porteu-nos a algun lloc sòlid”.

I ara, què? I tornem amb les reflexions sobre els plans B, i les lamentacions, i les evidències. Convocar una altra manifestació passat un any, lamento dir-ho, no és la clau del futur. No podem anar de manifestació en manifestació fins a la independència final, encara que desitjo tot l'èxit a qualsevol iniciativa que serveixi per recordar el descontentament amb la situació actual. Tenim uns partits i uns governs: utilitzem-los o canviem-los, estan a les nostres mans. Però entendre que, a cops de repetir, caurà alguna fruita madura és un error. La fruita caurà més a cops de dilluns que de dissabte, més fent xarxa que fent pancarta, més a les urnes que als lemes, més dosificant (i acumulant) les forces que consumint-les un dia assenyalat.

Un any després, provem d'exigir tant als polítics com a nosaltres mateixos. Ells han de ser astuts i eficients, siguem-ho nosaltres també. En definitiva: compte amb malbaratar si no volem ser, i podem arribar a ser-ho, els pesats i els ploramiques de la pel·lícula.