De negocis i campanes
El jutge diu que a Sant Mori les campanes no tocaran, de nit, de 12 a 8. Al costat hi ha una casa rural i el propietari ha acudit als tribunals perquè la clientela del seu establiment se li queixava de no poder dormir. En lloc de practicar l'esport provincial gironí per excel·lència de criticar aquests xaves que volen imposar el seu tarannà més enllà de la Meridiana, etcètera, filarem més prim –bé, aquesta és la intenció!– i entrarem a l'assumpte per l'altre extrem. La cosa podria haver anat versemblantment així: tu, vós o vostè sou de poble, teniu un casalot al costat de l'església, fer de pagès... deixem-ho córrer, i decidiu endeutar-vos i posar una casa rural. No havíeu pensat mai que les campanes del costat poguessin representar un entrebanc perquè les sentiu/no les sentiu des que vau néixer. Obert el negoci, els clients us fan saber que els ha agradat molt la casa, el menjar... però que no tornaran perquè no hi estan acostumats i els reiterats tocs nocturns els han tret tota placidesa. El negoci se'n ressent notòriament i intenteu negociar amb el capellà, amb l'alcalde, però no hi ha res a fer: barregen les campanes nocturnes amb els galls que canten, els xais que belen, les vaques de mugeixen... i us reciten la monocòrdia habitual: on anirem a parar i què s'han cregut aquests fangues. Us hi va la feina, la hipoteca i la supervivència econòmica, i aneu al jutjat. Da capo.
