Ull de peix
Qui té la clau? I el duro?
El pacte fiscal promès s'ha submergit en les golfes de la memòria
Estic segura que recordareu aquella època del peixalcovisme en què Minoria Catalana al Parlament espanyol era decisiva i quan els dirigents espanyols, tant se val si del PSOE o del PP, li feien la gara-gara a Jordi Pujol. Duran i Lleida mai no ha estat tan feliç. Doncs aleshores es va aixecar un clam anticatalà i anti-Pujol tan massiu, tan bèstia, tan lesiu, que si algun dia algun dels nostres meritoris cineastes en fes un reportatge quedaríem esparverats. Rodríguez Ibarra, des d'aquella Extremadura que el PSOE ha perdut posant-hi tot l'afany (a perdre-la, vull dir), regalimava insults, i els eslògans consentits i fomentats de “Pujol, enano, habla castellano” se sentien en emissores públiques i tot.
Doncs bé, com que a nosaltres a cada bugada se'ns perd un llençol, ara s'ha girat la truita, i ara és el PP el que és im-pres-cin-di-ble al Parlament català, car l'enemic no és qui ens escanya, sinó els sociates, veges qui si no. I el president, oblidant que un dia va aixecar acta notarial segons la qual no pactaria amb el PP, i oblidant els perversos resultats del Majestic, ara pacta. I pactarà. I la senyora Sánchez Camacho pot gallejar a Madrid i dir: “La Gene es mía”. De moment, ja hem plegat veles amb el cinema en català, que ja era al sac, però no ben lligat. I em jugo un peix que ara no però quan hagi d'entrar en vigor regalarem a la diputada pepera els toros en una safata. I si demana un abocador nuclear, no piularem (de fet, la política energètica depèn només de Madrid, però el dret a fer el ploricó era nostre). Recordo que, en prendre possessió del càrrec, l'honorable president va parlar de sobiranisme, i que va reiterar la seva ferma voluntat presentada en campanya electoral d'anar pel pacte fiscal, que ningú no sap massa bé quina cosa és, però sí que sabem que ara s'ha submergit en les golfes de la memòria.
Mentrestant el català retrocedeix, i el nostre govern no ha anunciat cap mesura per evitar-ho. Una curiositat: en les avaluacions fetes sobre el rendiment escolar, resulta que Catalunya ha demostrat més competència lingüística en castellà que la mitjana espanyola.
Captius i desarmats. Així estem.
