La claror de juliol

(Amb permís de Villatoro...)

Arriba el juliol i confirmo que el mes que fa set és el meu preferit. No és perquè sí: els meus pares feien vacances al juliol i, per tant, aquest era el mes que, durant la meva infància i adolescència, passàvem en un món fantàstic. Fantàstic en les dues accepcions de l'adjectiu: eren unes setmanes fabuloses, magnífiques, i també eren unes setmanes irreals, que vivíem aïllats en una bombolla, enmig de la natura exuberant de la Garrotxa, sense problemes ni obligacions, fora de la normalitat que habitàvem la resta de l'any. Sóc adulta i encara hi torno cada estiu, però –no podia ser d'una altra manera– la irrealitat del parèntesi de juliol ja no està aïllada hermèticament. Els maldecaps i les angoixes penetren la bombolla i només els que ara són petits poden viure el miratge del món paral·lel que els acull per unes setmanes. Si d'una cosa estic convençuda és que les persones que tenim el nostre paradís perdut amb ubicació concreta som molt afortunades. És un refugi per sempre, una àncora, una certesa: hi ha un lloc al món que guarda els nostres millors records com en una gran capsa que està a la nostra disposició. Quan ho necessites, hi vas, obres la capsa, i en surten olors, rialles, el primer petó, la cabana, les bicicletes, la nit plena d'estrelles. És per això que els estius de la infància han alimentat tanta creació artística: Ana María Matute i Mansilla de la Sierra, Virgínia Woolf i la costa de Cornualla, Dalí i Cadaqués. Quan vaig tenir fills em vaig proposar fer-los aquest regal: l'escenari dels primers estius. De vegades, aquest propòsit els ha privat d'algun viatge potser –només potser– més instructiu. En lloc de visitar el Louvre i el MOMA, els meus fills han viscut un juliol envoltats de falgueres i tàbacs, han comptat les carenes que es veuen des de Batet, s'han banyat als gorgs de Sadernes, s'han embrutat la roba amb la vermellor de les graderes, han conviscut amb infants i adults amb els quals potser a l'hivern (a la vida real) no tenen res en comú. I, sobretot, han fabricat records que els ompliran hores de conversa relaxada en les sobretaules d'estiu d'aquí a molts anys. Han guardat al seu disc dur una pila de fotografies de postes de sol inconcebibles, de gotes de pluja delicadament dipositades damunt l'herbei, de tendres moments compartits amb la seva cosina petita, amb el seu oncle, amb els amics.