Rivera

Al principi encara feies gràcia, Albert Rivera; aportaves un aire inèdit a la política catalana. Però ja fa un temps que canses, perquè t'has convertit en un Bronco Billy previsible i monotemàtic. Quan vas sortir a criticar Òmnium per la proposta de l'objecció fiscal, tothom sabia el que diries. Efectivament; no vas enganyar ningú. Però superem el tedi i comentem les teves declaracions.

Vas carregar sense vacil·lacions contra la presidenta de l'entitat, acusant-la de practicar l'odi. Jo no veig la Muriel Casals ni 25.000 socis odiant gaire res, i en canvi sí que veig un auto-odi notable en altres cares. Vas treure també la cançoneta de les subvencions. Evidentment, no et vas entretenir a fer números. Si comptes bé els 25.000 socis actuals d'Òmnium veuràs que, a banda de superar una miqueta els militants del teu partit, només cobrant quotes és clar que no necessiten gaire subsidi.

Finalment vas treure del barret el conillet legalista. La insubmissió fiscal és delicte, vas dir. I tots a tremolar. En realitat, el que realment va contra les lleis, les de la naturalesa, és aguantar una estafa sense piular; suportar un robatori any rere any. Com deia George Washington a l'hora d'alçar els seus conciutadans, “l'estat no té més dret que jo a robar-vos”. I el que vol fer Òmnium és denunciar i combatre aquesta injustícia, precisament, perpetrada pel poder. L'objecció fiscal ja es practica en temes militars. Es tractaria d'ampliar aquesta pràctica per defensar els nostres diners, els teus inclosos.