El temut megacrac del 2011
El panorama econòmic global no permet deixar de banda els pensaments apocalíptics. La crisi iniciada fa tres anys s'estén pertot arreu de forma aparentment imparable. A la que encara és la primera economia de mercat del món, els EUA, la crisi del deute amenaça amb una fallida de l'Estat que només fóra possible evitar amb un incert pacte polític. A Europa, la desintegració de l'euro ja no sembla un escenari impensable i totes les economies estatals trontollen una rere l'altra. Itàlia s'enfonsa per la seva caòtica gestió; Irlanda, Portugal i Grècia voregen la fallida; Espanya encara resisteix amb prou feines entremig d'una taxa d'atur intolerable i una inestabilitat potencialment perillosa. El nord encara suporta la tensió, encapçalat per la locomotora alemanya, però no està garantit que sigui immune al contagi. Fins i tot els anomenats països emergents, com ara l'Índia o el Brasil, es ressenten de les tensions a l'anomenat primer món, i la superpotència del futur (i primera creditora mundial), la Xina, comença a pagar el preu de la seva ràpida expansió i es mostra vulnerable pels seus desequilibris interns i malgrat el seu creixement sostingut.
El món té por d'una davallada generalitzada en la carestia, que representaria una greu catàstrofe per als estàndards de vida de milions de persones, un gran augment del nombre encara més gran d'éssers humans que viuen en la misèria més absoluta i el risc, a curt o mitjà termini, de disturbis i enfrontaments polítics.
Aquesta situació fa que els qui proclamaven que la dels primers anys del segle XXI seria només una recessió passatgera es vegin ara desmentits per la perspectiva d'una immersió global en la carestia que faria empal·lidir el record de la gran crisi del 1929, que va marcar el segle XX amb un llarguíssim període d'inestabilitat puntejat per dues grans guerres mundials. Si el gran megacrac del 2011 esdevé una realitat, no serà possible mantenir cap aparença de statu quo i les transformacions que seran necessàries per superar la davallada global hauran de ser molt més radicals del que ara és possible preveure. La crisi que semblava passatgera ens pot portar vers un món nou i desconegut.
