Traductors

En la llarga tradició que considera el traductor com un traïdor potencial i que en italià permet el famós joc de paraules traduttore tradittore, s'ha conegut un episodi ben curiós. El cas afecta les típiques funcions de l'intèrpret en les converses entre dos mandataris. Una de les proves sobre l'ancestral saviesa dels xinesos ha estat considerada nul·la perquè, finalment, un traductor ha parlat. La cosa va passar a principis dels setanta quan encara era viu un dels mites de la revolució xinesa, l'influent Zhou Enlai. En la seva visita a Pequín, el president Richard Nixon li va preguntar quin creia que havia estat l'impacte de la Revolució Francesa. El dirigent xinès va callar uns moments i va donar una resposta que va passar a la història: “És massa aviat per valorar-ho”. La resposta sempre s'havia posat com a exemple de la sagacitat dels xinesos i de la seva capacitat de mirar-se el món amb llarga perspectiva històrica. Ara, però, passats tants anys, el traductor de Nixon, Chas Freeman, ha decidit explicar la veritat. En Zhou Enlai creia que el president americà li estava demanant l'opinió sobre les recents revoltes socials del maig del 68 a París. El malentès implicava dos segles de diferència entre una revolució i l'altra. La resposta del xinès, doncs, no tenia res d'especial que no fos mostrar un cert sentit comú. El traductor recorda vivament la situació, però ha confessat que l'anècdota era “massa sucosa per ajustar-la a la insulsa realitat”. És evident que qui tenia autèntica sagacitat xinesa era l'anònim traductor i no pas el llegendari dirigent. Ai, si els traductors parlessin... En cada traducció s'hi perd alguna cosa, sovint el més essencial. De fet, aquest fenomen va servir de base al poeta americà Robert Frost per donar una de les respostes més cèlebres a la pregunta “què és poesia?”. Frost va contestar: “Poesia és allò que es perd en la traducció”. Com en tantes coses de la vida, la intensitat va lligada a alguna forma d'absència.