Un altre màrtir

Ja tenim un altre màrtir. Es diu Anna Grau i ha deixat el diari ‘Ara' perquè li van censurar un article. M'entendreix que els periodistes que viuen de Madrid ens donin lliçons de grandesa i llibertat, sobretot quan de passada ataquen l'independentisme. Si la Grau es pensa que l'Abc no practica la censura, és capaç de creure que la van fitxar pel seu talent i aleshores és normal que l'ego li faci perdre el món de vista. Quina mandra, aquests columnistes que es vanten que a Madrid mai no els censuren! Si no us censuren és perquè us manca personalitat per tocar les costures del poder, si jo escrivís per a un diari de Madrid em censurarien cada dia. Amb aquests articulistes tan valents no falla mai, si busques el beneficiari de les seves crítiques, sempre és qui té més mitjans de recompensa. N'hi ha prou de llegir una novel·la de Balzac per saber que escriure en un diari té poc a veure amb el talent i molt amb l'interès polític. Tampoc no cal ser una llumenera per veure que la independència i la pluralitat dels mitjans d'informació acostuma a ser proporcional a la independència de les instàncies de poder que fiscalitzen. Si la Grau es pensava que l'Ara era “un diari més plural i ampli”, jo em pensava que ella era menys pueril i criatura. El facilisme sempre és valorat pels diaris de Madrid, pel profit que en poden treure. Però si en comptes d'estimar et deixes treure el suc, al final de tu només en queda la banalitat i el monstre amb els defectes. ¿Quin atzar fa que els catalans es tornin tan ridículs quan Madrid els paga els seus articles?