Articles

I de què riuen aquesta gent?

Vostès saben de què riuen aquesta gent? Per què, encara que el món s'enfonsi, ells estan contents com unes castanyoles? Si qualsevol dia fan un simple exercici d'observació periodística s'adonaran que molts dels caps grossos que surten als diaris o a la televisió, somriuen. Alguns fins i tot es trenquen el pit descaradament. Aquests dies, arran de l'escàndol protagonitzat pel diari News of de World, potser algú es pensava que el seu propietari, Rupert Murdoch, estava trist o afectat per les gravíssimes acusacions que li plouen de tot arreu. Punxar telèfons o tenir vincles amb el crim organitzat no és cap broma. Doncs res d'això, el senyor Murdoch estava content com un gínjol i somreia com un conill. Com a mínim fins al dia que va anar a demanar disculpes a la família de la nena assassinada mentre els seus esbirros li manipulaven la bústia del telèfon mòbil. La seva mà dreta, Rebekah Brooks, també es pixava de riure, fins que va anar a la garjola, és clar. A les pagines d'economia també veiem sovint que les reunions dels capitostos de la Unió Europea per trobar una solució a la crisi econòmica són un festival de l'humor. Sempre que es veuen, intercanvien abraçades, petons, copets a l'esquena i moltes rialles, encara que després no siguin capaços de posar-se d'acord en res de profit. Hi ha milions de persones que estan esperant angoixades una resposta que faci disminuir l'atur, que freni l'escalada del deute o que estabilitzi els mercats, però ells no perden aquella alegria. Alguns ni quan estan malalts fan mala cara. El president de Veneçuela, Hugo Chávez, acabat d'operar de càncer, riu al costat de Fidel Castro, que, per cert, fa poc tenia un peu a l'altre barri. Alguns estan alegres fins i tot quan els detenen. Mirin, si no, algun dels enxampats en les últimes operacions de la policia a Barcelona. Els relleus de ministres son un motiu d'alegria. El rei, el president del govern i el titular de Justícia es partien la caixa davant l'últim acudit del ministre Blanco, candidat clar al club de la comèdia.

Això de riure a la càmera es una manera de comunicar confiança, seguretat i salut. Però jo crec que hi ha alguna cosa més. Per mi que ells saben alguna cosa que als normals se'ns escapa. Si no, de què riuen?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.