Articles

UT/UDA

Rebekah

Deus ser tot un personatge, Rebekah Brooks. Filla d'un pilot de vaixell remolcador, des dels catorze anys ja volies ser periodista. Més tard et vas inventar que havies estudiat a la Sorbona i vés a saber on, quan en realitat l'escola que et va ensenyar de debò, i molt, va ser la del carrer. Espavilada com tu sola, vas entrar al News of the World com a secretària, i en poc temps et vas convertir en la directora de diari més jove de tot Anglaterra i part de l'estranger.


El teu èxit va ser també la llavor del teu fracàs. Et vas dedicar a esbombar noms i cognoms dels sospitosos d'agressions sexuals, especialment els relacionats amb nens. El públic et va aclamar i es va llançar a comprar les teves històries. En un parell d'ocasions vas fer acusacions infundades, i vas fer intervenir mòbils de víctimes del terrorisme i de delictes sexuals per poder sentir els missatges. Però en general, la gent admirava el teu estil incisiu, populista, que suposadament constituïa periodisme d'investigació.


Ara la mateixa professió s'ha encarregat de despullar-te, i han transcendit informacions del que era un secret conegut per tothom. Tu no investigaves; feies escoltes telefòniques, subornaves i untaves. Scotland Yard estava al teu servei. T'han portat a Westminster per declarar en el que és ja una crisi nacional. Tu i la teva cabellera panotxa i la teva barra immensa, i al darrere, l'avi Murdoch, el més poderós dels mags i magnats de la premsa. Amb tu s'acabaran els escàndols? No, però consola saber que es poden destapar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.