Tots tres vam mentir

En el ple de l'Ajuntament de Girona del passat 12 de juliol la portaveu del grup del Partit Popular, suposo que eufòrica pel pacte amb l'alcalde de CiU que es pensa que dóna a aquest partit espanyolista centralitat política a la ciutat, es va acarnissar en la seva intervenció amb el portaveu del grup de la CUP, Jordi Navarro, que per si alguna cosa es caracteritza és per ser una persona mesurada en les seves paraules i que, en la seva rèplica posterior, no va respondre a la portaveu pepera amb la contundència que hauria merescut.

Deia la senyora Veray –que cal recordar que milita en la mateixa formació que Aguirre, Fraga, Bauzá, Camps, Mayor-Oreja i altres personatges anticatalans d'aquest partit que encara no ha condemnat el franquisme…–, entre altres improperis de caire demagògic, que el portaveu de la CUP “havia perdut tota la seva credibilitat” quan en la seva intervenció en el ple d'investidura va afirmar que havia mentit a l'hora de fer la seva promesa d'acceptació del càrrec i que no pensava ni ser fidel al rei borbó ni respectar la Constitució Espanyola ni l'Estatut d'Autonomia. Això, que tant sembla que va escandalitzar la líder popular gironina i altres autoritats presents a la sala, crec que, lluny de restar credibilitat al nostre portaveu, n'hi va donar molta.

M'explico; la gent està acostumada que els polítics tradicionals menteixin sempre, però mai no ho admeten. Menteix la senyora Veray quan diu que el seu suport al cartipàs convergent es fa en benefici de Girona. Fals; pacta per donar la imatge que el PP serà el soci prioritari de CiU a l'Ajuntament i que condicionarà l'acció de govern del senyor Puigdemont els pròxims quatre anys. Menteix la senyora Pia Bosch quan diu que la seva prioritat, a l'hora d'avalar el cartipàs convergent, són els ciutadans de Girona, perquè, com ha quedat clar, el que ha impulsat els socialistes a donar-hi suport ha estat aconseguir el títol de cap de l'oposició per a la seva portaveu –patètic, perquè ni tan sols representa el 50% dels regidors de l'oposició– i obtenir un altre assessor per al seu grup. I menteix també el nou alcalde quan diu que la iniciativa d'oferir el càrrec de cap de l'oposició va ser seva, perquè ja sabíem que els socialistes hi anaven al darrere. Ara ens falta saber si el senyor Puigdemont també menteix quan proclama el seu independentisme, tot i que, si tenim en compte que el primer pacte que realitza al consistori el fa amb dues formacions que són contràries al dret a decidir dels catalans, això com a mínim ja és indicatiu que la independència no és una des les seves prioritats.

Amb aquest panorama de mentides que ens volen fer passar per veritats, que el senyor Navarro afirmés sense complexos i amb tota sinceritat que va mentir a l'hora d'acatar el marc juridicopolític de l'Estat és un fet que l'honora i que, en tot cas, posa de manifest la baixa qualitat democràtica de l'Estat espanyol quan obliga els càrrecs electes –per poder desenvolupar la tasca per a la qual el poble els ha elegit– a prometre unes lleialtats i unes fidelitats que en molts casos, com en el nostre, no tenen cap sentit. Quedi clar també que no només el senyor Navarro va mentir, els altres dos regidors del grup de la CUP, l'Anna Pujolàs i jo mateix, de Reagrupament –que a més vaig fer la promesa amb un exemplar de la Constitució catalana a la mà–, també vam mentir: no pensem acatar la Constitució Espanyola ni ser lleials a la monarquia borbònica, tot el contrari: les combatrem amb totes les nostres forces.