El darrer ambaixador de Calella
Carles Sentís ens va deixar al llindar dels cent anys. Sobre la seva trajectòria política i professional s'ha escrit a bastament els darrers dies. Com a tota la gent conservadora que amb la Revolució del 36 es va posar al costat de Franco per salvar la pell, se li ha retret aquesta posició. Al llarg dels anys ha quedat prou aclarit que tot i ser un home políticament de dretes sempre va estar al davant defensant els interessos de Catalunya. L'episodi més significatiu van ser els esforços que va esmerçar per poder portar Josep Tarradellas de retorn a casa. A la gent d'aquest rodal empordanès ens obliga la nostra condició de veí. Sentís es va establir el 1947 en una casa de segona residència a la pineda de rere el Canadell, a Calella. La platja de Palafrugell ha estat durant tots aquests anys el refugi de Sentís i ha treballat a la llum i a l'ombra perquè Calella sigués valorada arreu. Va ser –qui en té cap dubte– el darrer ambaixador de Calella. Va propagar la bellesa d'aquest poble mariner. Va presidir els Amics de Calella, organitzadors de la cantada, i d'aquí estant va establir complicitats amb els russos de Cap Roig, amb Joan Pericot, amb el pintor Serra, amb Ernest Morató, Francesc Alsius, Paco Gallart i d'altres prohoms, però també amb gent més humil, pescadors o cantaires, com en Quinet de na Sivina, en Josep Sàbat o en Francisco Rovira.
