Cròniques valencianes
S'ha acomplert el que estava escrit i Francisco Camps ha dimitit de la presidència de la Generalitat valenciana. No li quedava més remei, perquè el jutge José Flors havia decidit jutjar-lo per delicte continuat de suborn passiu i ja es feia impossible amagar els vestits dins l'armari. Fins a la cabriola de declarar-se culpable d'haver acceptat regals impropis era impossible, perquè significava reconèixer que havia mentit i això, a la llarga, també el desqualificava com a president. Darrere encara queda l'ombra del cas Gürtel i el finançament il·legal del partit, però aquests són temes que ja li cauran a sobre quan estiguin prou madurs; de moment només els vestits, de tall perfecte i amb els botons imprescindibles, serveixen per iniciar la davallada del líder popular.
Durant més de dos anys ha estat opinió generalitzada que Francisco Camps rebia regals impropis i que una certa corrupció acompanyava la seva gestió de govern. Al País Valencià tothom ho donava per fet. Però, quan tot era un clam popular, Camps encapçala la proposta popular autonòmica en les eleccions del 22-M i treu majoria absoluta. Majoritàriament, els valencians voten a favor de l'home que ells mateixos creuen corrupte. Aquesta és la immensa contradicció de l'afer i la qüestió que hauria de fer pensar els analistes polítics.
No és gens estrany que la corrupció, l'engany i la mentida siguin premiats per l'elector. D'exemples n'hi ha a cabassos, aquí i arreu, i si mirem a Itàlia veurem que fins i tot aquests comportaments fan currículum positiu. Talment, les cròniques valencianes són els relats del comportament del poble, que actua amb la lleugeresa suficient per menysvalorar l'honradesa i la coherència i aposta pel paper setinat i els decorats de cartró-pedra. Seria cruel dubtar del sistema democràtic o invocar alguns filtres electorals, quan hem de reconèixer que un dels drets democràtics és el d'equivocar-se lliurement, però els exemples, si més no, ens deixen perplexos.
Per cert, el dimitit Francisco Camps ja no governa però té tot el dret a seguir-se anomenant president i a ser reconegut com a “molt honorable”, de manera vitalícia. Perplexos.
