Ells i els altres
Aquests conceptes bipolars m'han amoïnat profundament, des de jove quan fent el servei militar un oficial se m'acostà per demanar-me què estava llegint. Em sobresortia per la butxaca de la camisa, un llibret amb tapes vermelloses. Li vaig contestar, fatxenda inconscient, que era Camino, de mossèn Escrivà de Balaguer. Érem als afores de Talarn i semblà un sortida graciosa; si més no propera. Ell era de l'altiplà, de família militar, bigoti formiguer i amb el seny més curt que la mànega del canari d'en Monegal –bestiola per molts anys–. L'oficial m'endegà un discurs que m'obligà a llegir i ponderar el llibre esmentat. Quin era el llibre que jo portava? El Llibre vermell de Mao; una altra peça d'inducció programada i eficaç. Les coses no són mai el que aparenten, tot i amb això, hi ha gent molt esforçada a voler demostrar un punt tan inversemblant com que els espanyols són favorables als àrabs i nosaltres, els catalans, ens entenem més bé amb els jueus. L'ambaixador d'Israel ha deixat Madrid amb un to queixós. Aquí, a Catalunya, li hem contestat tractant com un senyor que és el president dels palestins de visita a la ciutat i al Camp Nou. Però d'aquí uns mesos farem la periodista excel·lent, pubilla del Call al Pont de Petroli Cru, element involucrat en moltes de les desafortunades prescripcions sobre els jueus i els palestins, els quals no volen res més que viure i fer-la petar de manera continuada i prou.
