Cap on anem?

L'escàndol de les escoltes il·legals de News of the World és un cop al cor del sistema polític britànic, aquell que s'enorgulleix de tenir uns dels primers parlaments del món. Al primer ministre David Cameron li torna a sortir un gra al cul, una mica més dolorós que el que va patir amb l'increment de les taxes universitàries a l'inici de la legislatura. Les pràctiques portades a terme pels mitjans controlats per Rupert Murdoch, un dels homes més poderosos del món, han posat en qüestió l'honestedat i honradesa de Scotland Yard i el govern liberal-conservador en poc més d'un mes.

No obstant això, la crisi no només és política; la crisi és del model de periodisme que ha triomfat durant anys al Regne Unit i ha condicionat, doncs, el seu sistema polític. Cap on anem?, cal preguntar-nos ara que s'han superat tots els codis ètics possibles per vestir els titulars de la premsa groga. Els qui ens dediquem a formar els nous periodistes a les universitats, en el meu cas a la UVic, hem de ser conscients que certes pràctiques no poden formar part del nostre imaginari; cal renunciar-hi. La universitat, com a lloc de reflexió crítica, ha de formar professionals que lluitin contra la mercantilització extrema de la informació a què han arribat mitjans com els de News Corporation.

S'hi val tot per una exclusiva? No. L'escàndol de News of the World posa de manifest els carronyaires que han marcat l'agenda durant bona part d'aquests anys i les misèries d'una classe política que ha cregut en aquest tipus de premsa, la sensacionalista, per enredar els seus votants encara que es perdés de vista l'honestedat professional. Això, la democràcia no s'ho pot permetre. Els tentacles de Murdoch i les seves pràctiques són globals i només cal veure la campanya de Fox News a favor del Tea Party nord-americà per entendre com un mitjà de comunicació pot condicionar l'agenda d'una formació política, fins a qüestionar-nos qui dels dos és l'ideòleg. Sent José M. Aznar còmplice de Murdoch i sabent les manies de l'expresident, caldria començar a patir per si no hi ha certs mitjans espanyols que encara en prendran nota.