Duran surt el primer

Amb la proclamació de Josep Antoni Duran i Lleida com a cap de llista de CiU, la federació nacionalista s'ha llançat abans que ningú altre a una cursa que segons sembla culminarà el novembre vinent (encara hi ha algú que cregui que les eleccions espanyoles seran al març?) la remuntada a totes bandes que va iniciar justament el novembre passat. De novembre a novembre, el mapa de la política catalana haurà agafat un to blavenc indiscutible, tant per la triple victòria de CiU a Catalunya, a les nacionals, a les municipals i a les estatals, com perquè on la victòria de la federació no ha estat prou contundent sempre hi ha el blau del PP per acabar-ho d'acolorir.

Mentre Duran ja és a la pista fent les primeres gambades, la senyora Chacón, després del disgust de no ser la presidenciable, es troba en ple procés de mentalització per tornar a ser la candidata del PSOE a Catalunya (encara hi ha algú que es cregui que a les eleccions generals a Catalunya es presenta el PSC?). La novetat és que, en aquesta cursa, la campiona de l'edició passada ja no es juga el primer lloc amb CiU, sinó que pugna per no quedar tercera rere els populars, que encara no han decidit qui servirà des de la catalana terra el grapat de diputats que donaran la majoria absoluta a don Mariano. Per la banda baixa, queda Esquerra, que novament sembla el partit destinat a posar-hi la nota d'humor amb una versió de les seves conegudes picabaralles internes en les quals la víctima aquest cop sembla que serà el sector unipersonal de Joan Ridao. El panorama és prou clar, doncs. No sé per què ens fan esperar a votar que hagin passat les vacances.