Neutralitat de l'Estat?
A un estat liberal i democràtic no li pot ser indiferent el creixement de forces polítiques i socials que vulneren explícitament l'equitat entre les persones
Un dels principis bàsics dels estats liberals i democràtics és la seva neutralitat en matèria religiosa. L'Estat, com a tal, ha de ser aconfessional i no prendre cap actitud de favor envers una determinada confessió. L'equitat en el tracte i el respecte a la llibertat de consciència dels ciutadans són, segons John Rawls, els principis bàsics de l'Estat. És difícil no estar d'acord amb aquesta tesi, especialment si es tenen en compte els moments històrics en els quals l'Estat ha transgredit algun d'aquests dos principis o tots dos a la vegada.
Aquesta neutralitat, però, no s'ha d'entendre en termes d'indiferència i, menys encara, de despit envers la pluralitat de creences i de conviccions religioses o no religioses que els ciutadans d'una societat manifesten. Aquest pas de la neutralitat a la indiferència pot convertir l'Estat en una entitat sorda, incapaç de comprendre els ciutadans que viuen dins dels seus límits.
La qüestió que es plantegen obertament els grans teòrics sobre el tema és com acomodar les lleis d'un estat que és, per naturalesa, aconfessional, a la pluralitat que hi ha en la societat, a fi i efecte de respectar no solament la llibertat de consciència, sinó també de manifestació pública de les creences. No s'hi val argumentar amb la distinció entre l'esfera privada i l'esfera pública per resoldre la complexitat de la qüestió. Com diuen Charles Taylor i Jürgen Habermas en un diàleg recentment publicat, El poder de la religió en l'esfera pública, les creences no es poden contenir en els límits estrictes de la privacitat, perquè es tradueixen en formes de vida, en estils de treballar i de consumir, en jocs de vida, per dir-ho amb la bella expressió de Wittgenstein. Reduir el fenomen del que és religiós a l'àmbit privat és, senzillament, no comprendre la profunditat i la complexitat d'aquest fenomen i, a més a més, vulnera el legítim dret d'expressió i d'associació.
L'Estat, doncs, cal que sigui neutre en aquestes qüestions, però no ho pot ser en l'ordre dels valors. Un estat que es fonamenta en principis com la igualtat, la llibertat, la participació, la dignitat inherent a tot ésser humà no pot ser neutre en una qüestió com aquesta. Ha de poder garantir aquests valors que nodreixen la seva mateixa constitució. A un estat liberal i democràtic no li pot ser indiferent el creixement de forces polítiques i socials que vulneren explícitament l'equitat entre les persones ja sigui pel seu color de pell o pel seu origen. No li pot ser indiferent que grupuscles posin en dubte les bases ètiques de la democràcia. La neutralitat de l'Estat en matèria religiosa és clara, però ha d'estar atent a aquells col·lectius que afavoreixen la bona harmonia social, el sentit d'igualtat i de llibertat.
Alguns poden arribar a considerar que aquesta no neutralitat de l'Estat és una ingerència en la vida dels ciutadans i en la seva consciència ètica. La línia divisòria entre l'adoctrinament moral per part de l'Estat i la defensa dels valors democràtics que estan en la seva essència no és fàcil i la història mostra que, massa vegades, aquest adoctrinament s'ha produït i no precisament amb bones intencions.
Un Estat liberal i democràtic és vulnerable. Ho constatem de manera diàfana en el món actual. És vulnerable a la potència dels mercats, però també als grups minoritaris que, des del seu ventre, posen en entredit la mare que els ha acollit i els ha donat vida.
