Catedràtics en guardiolisme

Guardiola ha parlat, en un resum de situació barcelonista que tancava sis llargues setmanes d'orfandat. El culer s'havia pres l'espera com mes i mig sense sol. Per combatre la mancança, res com una bona dosi de claror dialèctica d'en Pep, que igual actua de protector solar, factor 50, que fa d'after sun fresquet per evitar cremades abans d'hora. Ben mirat, la tan esperada espera resultà pura continuïtat de discurs, la mateixa praxi assenyada de costum. Però com que no n'hi ha cap altre que sigui capaç d'articular quatre frases, marcar camí i servir de guia a la carretera, ell conforta a la manera de l'aigua fresca, del bàlsam. Només de pensar que, aquesta temporada, li resten unes 120 trobades amb la premsa per cobrir, a qualsevol l'acompanyaríem en el sentiment. 120 actuacions de funambulisme en les quals legions de professionals, tan diversos com les espècies d'un zoo, li escodrinyaran els mínims gestos per buscar titulars, notícies o conclusions de disbarat. Sort que no dóna entrevistes personalitzades. Pararia boig. Amb aquesta sobredosi, ja en té prou, malgrat que sigui la manera més directa de parlar al soci i simpatitzat amb desig d'escoltar i entendre què pensa i per què fa les coses com les fa el seu líder, el més transparent en 110 anys d'història. Només t'hi perds, amb ell, quan deixes colar pel mig missatgers, desxifradors i personal de variat pelatge. Normalment, aquell que escolti les seves rodes de premsa de manera directa queda al cap del carrer de tot el que es cou i es cuina al Barça. Un prodigi al qual no estem acostumats.

Però ara, cuideu-vos-en, abunda el guardiòleg, un espècimen peculiar suposadament especialitzat a llegir-li el rostre, els gestos, tics i girs de la comunicació no verbal. Catedràtic a treure quatre litres de suc d'una frase amb subjecte, verb i poca cosa més, sense subordinades ni qualificatius. Expert comparable a psicòlegs i psiquiatres que, sense necessitat de demanar hora, exposa grans teories sobre el seu estat d'ànim, la relació que manté amb la directiva, la satisfacció sobre la plantilla i els reforços, i la impressió que li causa la fam a la Banya d'Àfrica. Gent amb més perill que un sac de bombes, letal a la manera de Mourinho, desitjosa de cridar l'atenció i robar-li cinc segons de fama. Kubala ens deslliuri d'aquests mestres en guardiolisme.