La promoció de la barretina
Cada època té els seus herois i a nosaltres ens ha tocat viure la dels actors mediàtics. Tot i que hi ha una mena de codi del sentit comú als mitjans de comunicació per obviar algunes gestes repetitives i ridícules, de tan en tan encara ens assabentem que Jimmy Jump ha aconseguit saltar a un escenari d'atenció multitudinària per posar, per exemple, la barretina al futbolista argentí Kun Agüero. Imagino l'emoció que van sentir els milers d'argentins presents a l'estadi en veure un noi corrent per la gespa fins a aconseguir posar una gorra a la testa del jugador. Quin gran èxit de Catalunya! Aquest nou pas cap a la sensibilització planetària de la situació de la nació catalana segurament farà que tothom en prengui bona nota: un petit país de la Mediterrània, que sembla que encara vesteixen com els fadrins del segle dinou, pretenen estendre l' ús de la seva boina particular al mercat global.
Quan veig Jaumet Jump en les seves gestes, sempre penso en els qui li cobreixen les despeses, els viatges, les propines dels guardes de seguretat, els deu euros de la barretina. Imagino aquests patrocinadors com a empresaris honrats, que paguen regularment els seus impostos, que no tenen pensat participar en cap tancament de caixes ni res que s'hi assembli, però que militen en el gran corrent del “ha, ha, ha!, cap a la independència”. Ah, quins moments més simpàtics que ens proporciona, riure'ns de Madrid i dels espanyols, quantes victòries “morals” per refer-nos de tantes insatisfaccions reals. La nostra autocomplaença només és comparable a la nostra resignació, però mentre hi hagi qui pagui Jimmies Jump per fer-nos riure, tot anirà be.
No cal ser profeta per saber que el sobiranisme només avançarà amb probabilitats d'èxit quan Convergència en prengui el lideratge. Però per ara, el sentit del realisme del president Mas segurament crea decepció en aquells que pensen que l'estat català es cosa de mesos. CDC no es deixa impressionar per aquest 42% que diu que li agradaria ser independent i es concentra a demanar els diners catalans. El dia que Convergència giri, no faran falta més mecenes de saltadors mediàtics, aleshores veurem com respon el país davant el repte d'una consulta legal; mentrestant, fem cas a Tarradellas: “Sobretot, no fer el ridícul”.
