Les ideologies i els seus fanàtics

Una atrocitat com la perpetrada per Anders Behring Breivik a Oslo ha de ser –de fet, ja ho ha estat– condemnada universalment. L'home es va passar dos anys preparant-se, escrivint manifestos que penjava a Facebook per tal d'envoltar-se d'una aura legitimadora, explicant al món la lògica justiciera de la seva acció. Arran del tràgic succés, han aparegut en molts diaris articles que es fan ressò de les diverses advertències que s'havien fet sobre el perill dels moviments ultradretans, per la proliferació d'adeptes fidels capaços d'emprar la violència contra tot allò que faci tuf de multiculturalisme, és a dir, de mestissatge de races, cultures i idees. Els avisos, naturalment, se centren en aquelles ideologies integristes i xenòfobes que, en segons quines ments, poden desenvolupar un irreversible procés de fanatisme de letals conseqüències, i Breivik n'és l'exemple. Això no obstant, el diari El Mundo, en una editorial que publicava ahir, intentava separar l'assassí de les idees que l'havien portat a assassinar, assegurant que no poden ser criminalitzades: “[...] resultaría inaceptable criminalizar opiniones –algunas de las de este asesino no difieren demasiado de las que tan brillantemente escribió Oriana Fallaci–”. Si no recordo malament, la desapareguda periodista italiana va publicar alguns articles tanmateix incendiaris contra la presència de magribins a Itàlia i a Europa, articles que alguns mitjans van criticar amb justa duresa. Pot semblar una bertranada, però no té res d'estrany que de la difusió, de la proliferació d'ideologies que estimulen l'odi al diferent, sobretot si aquest diferent és presentat com a inferior, emergeixin adalils sanguinaris disposats a posar fi, també per patriotisme, a allò que ells veuen com una anomalia ètnica i cultural que cal eradicar d'Occident. Altrament, El Mundo carregava alhora contra Noruega i la seva innocent legislació, que preveu un màxim de 21 anys de presó, per abjecte que pugui ser el delicte comès.