L'arrogància del monopoli
Ja ho sabíem, però dissimulàvem: Ryanair no és una companyia low cost sinó una companyia subvencionada. Fa quatre dies –o nou anys– l'aeroport de Girona era una entelèquia, un aeroport comatós que mantenia les constants vitals gràcies als vols xàrter. És comprensible, doncs, que darrerament hàgim estat prou satisfets: venien turistes (i comiats de solter) i viatjàvem enllaunats, però barat gràcies als diners públics, i teníem Europa al puny. Potser es podria discutir si l'aportació pública –en un àmbit de lliure competència– era oportuna i si la riquesa que generava la justificava, però posem-hi que sí. La qüestió és que ara Ryanair és a Barcelona i té un peu i mig fora de Girona, que suprimeix de l'aeroport gironí bàsicament les mateixes rutes que ja té al Prat, i que, a sobre, actua amb l'arrogància d'un monopoli. Doncs mirin: jo comprenc que amb el menjar no s'hi juga, i ara menys que mai, que el sector turístic estigui preocupat, i que l'administració algun error pot haver comès, però es va dir reiteradament que mai no es poden posar tots els ous a la mateixa cistella. Potser és hora de pensar que un superacord amb un filibuster monopolitzador no és pas millor que un grapat d'acords amb un grapat de companyies que no puguin tenir la temptació de creure's imprescindibles. Si el futur d'un aeroport depèn exclusivament d'una sola companyia, tenim mala peça al teler.
