AMB ACCENT
Anuncis d'estiu
Els polítics han de legislar per a la gent i no per al capital
D'unes setmanes ençà són dels més programats a les ràdios. Parlo dels anuncis de bancs i caixes fent d'agència immobiliària, reclamant els seus clients que participin de les seves jornades de portes obertes per adquirir immobles als preus més competitius del mercat. És clar! A banda de la competència deslleial que estan fent a les agències immobiliàries, trobo repugnant la indolència amb què anuncien aquesta mena de mercat de Calaf de venda de propietats que segurament un dia van ser d'honorables clients. El discurs interessat dels venedors en qüestió segur que serà que tenen una bossa immobiliària que s'estan menjant amb patates a causa dels impagaments dels qui han estirat més el braç que la màniga. I segur que en part és així. Però després de les imatges dels darrers dies de desnonaments jo em permeto valorar els centenars de famílies que estan al carrer en aplicació d'una llei injusta i indecent.
El Constitucional ha emès una sentència en què diu que els processos d'execució hipotecària són constitucionals. Els jutges no valoren coses com el fet que hi ha qui no paga perquè no vol i d'altres que no paguen perquè no poden. Com tampoc no demana als bancs si en els seus contractes existeixen clàusules abusives, o s'informa amb engany. I ni ens passa pel cap que el desnonat vulgui argumentar res a favor seu, perquè no hi ha orelles en la llei que vulguin escoltar-lo. Subhasta, el banc es queda l'habitatge pel 60% del valor de taxació, i el desnonat continua mantenint el deute. I d'això en diuen llei i justícia? És hora que els polítics modifiquin aquesta llei indecent i legislin per al ciutadà, i no per als interessos financers. Jo estic amb els qui es resisteixen a aquests desnonaments, perquè ataquen el més dèbil. I aquest hauria de ser objecte de protecció de les institucions.
El Parlament va aprovar al juny instar el govern espanyol a elaborar un pla de xoc contra els desnonaments. Serveixen d'alguna cosa aquesta mena de gesticulacions?
Ahir el meu pare em demanava: què hauria passat si tots els diners que el govern espanyol ha regalat a bancs i caixes els hagués destinat a rescatar autònoms o petits empresaris? Jo hi afegiria persones en risc d'exclusió, aturats de llarga durada, joves amb ganes de fer-se un futur…
