Un consell polític i poc econòmic i financer

Les sensacions que queden després de les reunions dels consells de política fiscal i financera és que vivim en un estat de fallida tècnica permanent. Les reunions deixen entreveure que es viu gran disbauxa. Fa anys que per aquest motiu es van suprimir els debats sobre l'estat de les autonomies al Senat. Jordi Pujol va rebre pressions del PSOE i del PP i va haver d'assistir a algunes d'aquelles convocatòries. Va parlar des de la tribuna d'oradors del Senat en català. I ningú no el va voler entendre ni quan ho va fer parlant en català ni quan ho feia en castellà. I els bascos mai no van voler entrar a discutir res amb les comunitats autònomes. El seu pacte fiscal els allibera d'haver de discutir amb els altres allà on van a parar els diners públics.

En aquells debats del Senat cada president autonòmic oferia unes xifres que no casaven per res amb les dels altres. Ni amb les de l'Estat ni amb les autonòmiques. Ningú no va fer cap correcció des de l'administració espanyola i van preferir abolir els debats de les autonomies al Senat sense ensenyar les balances fiscals.

Aquell era un debat que no servia per res més que per a un cert lluïment dels respectius presidents autonòmics. A l'actual presidenta d'Aragó, la popular Luisa Fernanda Rudi, quan era presidenta del Congrés dels Diputats se va escapar dir que el debat autonòmic havia esdevingut La província nos visita. Una manera de titllar de pueblerinos els que anaven de visita un cop l'any a la capital. Mira per on que el destí ha fet que ara Rudi hagi d'anar al consell de política fiscal i financera a pidolar com els altres.

Ara que les coses s'han girat del revés, continua la mateixa disbauxa autonòmica. El consell s'ha convertit només en un consell polític. Poc fiscal i gens financer. Avui dia el poder autonòmic és del PP i electoralment tot passa perquè les comunitats autònomes del PP vagin en contra del govern espanyol, que encara és socialista. Tot s'ha girat fins al punt que ara és la hisenda espanyola la que reclama diners a les comunitats. I ho fa en un moment en què aquestes es troben en una situació de falta de diners i fins i tot de morositat amb els proveïdors.