La Generalitat retira el suport a la UCE

El govern de la Generalitat ha decidit retirar tot el suport econòmic a la UCE fent perillar la seva continuïtat. Han estat moltes les veus que aquests dies han criticat aquesta decisió del govern. Òbviament tots haguéssim entès un percentatge fins i tot significatiu de rebaixa del suport econòmic, però deixar-ho a zero... La UPEC que presideixo ha fet un comunicat de premsa lamentant aquesta decisió.

Bé aquesta notícia no és certa. El que sí que és cert és que la Generalitat ha decidit rebaixar el suport econòmic que rebia la UPEC de 100.000 euros a 0 euros. Precisament aquest any que hem celebrat les VII jornades amb un gran èxit de continguts i de públic. Cal dir que han col·laborat a la UPEC al llarg d'aquests set anys gent com Noam Chomsky, Michel Onfray, José Saramago, Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Salvador Giner, Cornelia Hildebrandt, Daniel Innerarity, Jean Bricmont, Muriel Casals, Concita de Gregorio o el nostre rector emèrit Vicenç Navarro.

Un govern nacional com cal hauria d'entendre que governa per al conjunt de la ciutadania i almenys hi ha la meitat de catalans que se senten d'esquerres (a les darreres municipals 1,2 milions per 1,1 milions de centre dreta). La democràcia es fonamenta en una cosa, cal que en el fons tothom dubti una mica de les seves posicions. Estem caminant per camins sabuts, aquells anomenats dels anys de plom. A més, com deia Albert Camus, si jo cregués que la veritat és de dretes allí estaria. Haurien de dubtar una mica i pensar que potser l'esquerra té algunes petites raons i arguments.

No ens imaginem Prat de la Riba despatxant Rafael Campalans de l'Escola del Treball.

Però també hi ha una altra reflexió a fer, a la UPEC hi ha representades totes les opcions de les esquerres catalanes des del PSC, passant per ERC arribant a ICV-EUiA fins a persones que encara se situen més a l'esquerra, hem de sumar-hi gent dels dos principals sindicats de classe i una trentena d'organitzacions socials de tot tipus. Si aquesta esquerra del sistema democràtic es veu abocada a la marginalitat, que ningú no s'estranyi que al final la gent acampi a les places. No hi hem anat perquè ens acullen els sindicats UGT i CCOO. Que ningú no s'estranyi tampoc que un cop a les places es parli castellà.

Al setembre obrirem un procés de debat intern, però segurament les VII jornades de la UPEC seran les darreres en aquest format. Cal dir que ni els organitzadors cobren, ni els socis, ni els de la junta, ni cap càrrec, ni els ponents, ni els moderadors. Només els ponents que escriuen la ponència que editem se'ls retribueix de forma quasi simbòlica. Més austers impossible. Sembla que ens volen fer tornar a uns temps on tot s'havia de fer amb una sabata i una espardenya. Si es vol debatre en condicions calen diners. I nosaltres, com que som d'esquerres, no els podem anar a buscar a Abertis, Agbar, Gas Natural o Repsol.

Vaig a buscar la tenda de campanya, el sac de dormir i com a bon català un piolet per tenir-lo a punt.