Unanimitat

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, com se sol dir, els diversos columnistes de la premsa estatal editada a Madrid coincideixen en les seves crítiques. Tots lamenten que els polítics, els polítics en general, s'hagin pres la campanya electoral europea con un assumpte intern de l'Estat espanyol. Hi estic totalment d'acord: Europa, finalitat dels comicis de diumenge que ve, queda relegada, o fins i tot ignorada, en l'aquelarre dialèctic en què estan immersos els candidats. Fa un temps, durant un viatge per les castellanes terres de Palencia, vaig travessar diversos pobles, força petits, però amb unes esglésies que em van semblar descomunals. La majoria d'elles estaven en obres de reconstrucció, i en una tanca ben visible s'indicava que aquells treballs es feien gràcies als fons europeus que se'ls havien assignat. Ahir mateix, per TV3 se'ns deia que si ara els aliments manufacturats porten tanta informació en les etiquetes –propietats nutricionals, nombre d'additius, etcètera–, és perquè obeeixen una normativa que s'aplica a tots el països de la UE. O quins materials estan prohibits en la fabricació de joguines. O com es controla la publicitat televisiva dirigida als menors, i el temps que pot durar. També informava TV3 d'algunes prohibicions específiques que afecten els conreus de l'Europa comunitària, com l'ús de determinats pesticides o la fumigació aèria. És a dir, que no es va a Estrasburg i a Brussel·les per fer la punyeta al partit en el poder o als de l'oposició, sinó per establir les bases d'una Europa cada cop més unida, encara que l'acusat nivell de patriotisme de cada país membre sovint constitueixi un fre, si no un pas enrere, en moltes de les decisions que afecten el gruix de la comunitat. Sí, és clar, costa molt perdre sobirania, veure com els assumptes interns deixen de ser-ho, o adonar-se que aquells trets que diferenciaven el teu país de la resta ara comencen a ser més un destorb que un signe d'identitat. Són temes complexos, i els candidats no ens en volen dir res.