Anticipació

Les eleccions que acaba d'avançar el president Zapatero estaven ja anticipades. En l'única cosa que (teòricament) un president és més sobirà que el poble és en l'elecció de la data electoral, que el dirigent socialista ha determinat que sigui el 20-N. Després de 36 anys encara ens apareix el fantasma de Franco quan diem aquesta data, que ja té música i cantarella pròpia, evidentment. Però no deixa de ser simbòlic que s'evoqui aquesta històrica data en una cita electoral que, com sempre, beu molt del conflicte bèl·lic que ens ha marcat la política democràtica durant aquestes tres dècades. L'estètica, la retòrica, la militància, la reflexió, la imatge, la confrontació i el mateix sistema de partits espanyol són producte d'una quasi nul·la superació de tot el que va comportar la guerra i la postguerra a l'Estat. Rojos contra nacionals, progressia desordenada contra conservadorisme medievalista, apel·lació a la classe obrera contra dreta reaccionària... I en efecte continuïtat total i absoluta de dues constants: l'absència de discursos que encarnin de debò la sensibilitat liberal (el sentit comú, la classe mitjana, el discurs moderat) i l'absència també de discursos que incorporin una comprensió veritable del que significa un estat plurinacional. És a dir, Espanya viu en un dia de la marmota interminable on viatgem del vermell al blau perdent-nos qualsevol altra possibilitat de color al govern espanyol. Però és que ni el blau ni el vermell que ens presenten apareixen mai amb algun matís, amb alguna variació, amb alguna evolució. Són el mateix vermell i el mateix blau de fa 60 anys. Fa molt de temps que els papers estan repartits i d'aquí no sortim ni volen que sortim. En aquest sentit, la veritat és que les eleccions ja fa 36 anys que ens vénen anticipades de dalt a baix.

Majoria absoluta del PP? Crec que és probable però no inevitable. No només pel perfil baix d'ambdós candidats sinó també pel mateix cansament de l'electorat. Els indignats, si expressen alguna cosa, és la saturació dels missatges polítics. I només hi ha un altre moviment de carrer que hagi despertat tants titulars els últims 4 anys a l'Estat: les manifestacions catalanistes. És hora que pugin altres colors.