L'aranès al Constitucional

El govern que ens havia de portar l'Espanya plural ha denunciat davant del Tribunal Constitucional la llei que fa oficial l'occità i la seva variant aranesa a Catalunya perquè, segons es veu, al govern de l'Espanya plural li resulta inconcebible que en una petita vall pirinenca es declari “llengua preferent” qualsevol llengua que no sigui la que diu la Constitució. La veritat és que la declaració de “llengua preferent” que van escriure els redactors de la llei de l'aranès no és gran cosa més que un bonic adorn poètic, perquè la situació d'ús social de l'aranès a la vall el situa molt lluny d'aquesta situació preferencial. Però per si de cas, i com el franctirador que dispara contra qualsevol cosa que es mogui, el govern de l'Espanya plural no ha volgut passar per alt l'amenaça que representa la llengua pròpia d'una comunitat de poc més de deu mil veïns.

L'aranès el parlen de forma habitual un 23,4% dels aranesos segons el darrer estudi, del 2008. El que més es parla a la vall és el castellà: és la llengua habitual del 28% dels aranesos. Un 16% parlen el català. L'11,8% parla altres llengües. Els empresaris turístics adopten el castellà de seguida que un turista entra per la porta, les cartes dels restaurants i la major part de la retolació dels comerços és en aquesta llengua. Si un s'acosta a una llibreria o un quiosc de Vielha, no hi trobarà cap diari en aranès. Tampoc si engega la televisió, que com passa a Catalunya té una inqüestionable majoria de canals en castellà.

De qui, doncs, es vol defensar el govern espanyol enviant la llei de l'aranès al Constitucional? D'un 23,4% d'una població de 10.000 habitants? On és el Ministeri de Cultura, aquell que paguem entre tots perquè teòricament defensi la riquesa cultural de l'Estat? L'atac a la llei de l'aranès posa sobre la taula el ridícul complex que pateixen els guardians d'una cultura que segons la propaganda oficial té més de 300 milions de parlants.