Destriar

M'admira la gran capacitat que tenen alguns comentaristes de destriar entre les despeses útils i inútils de les administracions. Dic mentida. En realitat no m'admiro, perquè en tinc prou de saber quina administració fa la despesa per saber si concitarà els brams o bé una invocació de boirosos principis superiors. Si aquests principis no existeixen o causarien una hilaritat general, llavors s'opta pel silenci.

Dic això perquè arran de la crisi s'ha hagut de revisar el pla d'infraestructures de l'Estat espanyol, i llavors molts han vist clarament que hi ha trams del tren d'alta velocitat ruïnosos, no pel cost de la construcció –que ho és– sinó pel de manteniment. Com que els autors del desastre són de tots els colors polítics i moltes obres responien al doble motiu de les conveniències electorals del moment i de no ser menys que els catalans, ningú se n'ha exclamat ni n'ha fet burla.

Ara bé, què passa si Catalunya decideix obrir una delegació a l'estranger per mirar de donar a conèixer el nostre país i captar inversions? Llavors aquests que feien volar l'estel critiquen el malbaratament dels impostos de tots els espanyols –sembla que els catalans no en paguem, d'impostos– i exigeixen que, en nom de l'austeritat, es tanquin immediatament. Unes delegacions, a més, que tenen un cost molt inferior al d'aquestes obres de l'AVE que tardaran dècades a deixar de ser una càrrega.

En comptes de bramar, que es preguntin per què Catalunya obre delegacions a fora. Potser és perquè les ambaixades espanyoles no la venen amb prou convicció?