Arrels vigoroses a Palamós

Palamós és rellevant en la mitologia catalana moderna. A mitjan segle XX, l'hotel Trias, al passeig marítim, i als afores el Mas Juny de Josep Maria Sert, i el Mas Castell d'Albert Puig Palau, acolliren instants memorables en la vida de gent de món (Coco Chanel, el príncep Alexis Mdivani, la baronesa Maud Thyssen-Bornemiesu), de la literatura i del cinema (Truman Capote, Madeleine Carroll, Marlene Dietritch, Luchino Visconti, John Wayne, Ava Gardner, Frank Sinatra, David Niven).

Explica Màrius Carol que, segons Josep Colomer, a Capote el fascinà la sardana. Anys abans, la nostra dansa nacional també captà l'atenció de Stravinsky i Schönberg. Després de veure'n ballar a l'Escola Industrial de Barcelona, Albert Einstein va dir que era una dansa distingida que hauria de ser coneguda arreu pel fet de ser alhora obra d'art i esport.

Durant els estius en què va escriure A sang freda, Capote gaudí de les sardanes a l'aplec de Palamós. Es fa el juliol des del 1954. És un dels més antics de Catalunya, em remarcà el professor i periodista David Pagès. A les comarques gironines també tenen anys els de Caldes de Malavella, Banyoles, Ripoll, Anglès, Girona, Figueres i altres llocs, segons Lluís Mercader, un dels organitzadors, coordinador del llibre de l'aplec.

El Palamós de les sardanes combina cosmopolitisme i catalanitat, empelts i arrels. És terra d'estrangers admiradors de la sardana i bressol de compositors: Josep Casanovas Paixero, Miquel Roger, Lluís Camós, Amadeu Cuadrado. Des dels anys 40, quan Maria Trias aixecà el seu hotel segons un model de confort auster, amb un restaurant que evoca el funcionalisme cinematogràfic, Palamós ha destacat per atreure un turisme de qualitat. Els palamosins posen cura en tot, des de la cuina a la platja, una de les més protegides per al bany malgrat el port. També mostren als forasters la vigoria de la sardana. Així avancen. Diu Joan Alcover, a La balanguera, que la soca més enfila com més endins pot arrelar.