Una ciutat sola

Mirant enrere queda clar que les nostres elits han sigut sempre més barcelonines que catalanes, que han estat més disposades a lluitar per la ciutat que pel país. Una explicació és que Barcelona es va convertir en l'únic refugi possible de les classes dirigents medievals després de l'extinció del casal català el 1410 i, sobretot, després de la unió dinàstica amb Castella.

L'aristocràcia que no va poder emigrar a Madrid, com ho van fer els Montcada o els Requesens, no va tenir més remei que fer-se forta a Barcelona. Perduda la possibilitat de preservar o d'augmentar la riquesa a través de la guerra, la noblesa catalana va optar per salvar el patrimoni i la posició social buscant fortuna a la ciutat.

El ràpid procés d'alfabetització i d'urbanització de la nostra aristocràcia no s'explica sense aquesta situació de base. L'esperit liberal de la ciutat i la seva proverbial mobilitat social tampoc. La reorientació de la noblesa cap a l'exercici del dret no sols va engreixar la proporció de professionals liberals que dirigien la ciutat,  també va afavorir la sofisticació de les lleis i la integració de comerciants i nobles en un sol cos d'elit cohesionat.

Abandonant el camp, la noblesa va deixar un rerepaís ingovernable a mercè dels bandolers, però va donar a Barcelona una personalitat massa forta per ser absorbida per les forces centralitzadores de l'Estat. Sense possibilitats de reunir grans exèrcits, la capital de Catalunya va protegir les elits del país tant de la voracitat centralitzadora com de les febrades de la massa, i li va donar aquest aire de superioritat moral tant respecte a Madrid com respecte a la seva terregada.

La Barcelona de 1714 era un bastió de consciència cívica i de llibertats individuals sense parangó en el seu entorn, només comparable amb les ciutats suïsses i de l'imperi Alemany. Però una ciutat sola no ho pot tot. I l'alcalde Porcioles tenia raó quan deia, en aquelles notes de 1923 que va publicar fa poc aquest diari, que l'ensorrament de la ciutat no va venir només per la seva situació d'inferioritat militar, sinó per la seva manca de consciència nacional. A Pedralbes haurien d'aprendre la lliçó.