Rubalcaba o Rajoy i no n'hi ha més
Només el PSOE o el PP governaran a l'Estat espanyol després de les eleccions generals del proper 20 de novembre i només el PP o el PSOE gestionaran les polítiques del desenvolupament econòmic, de l'ocupació, de l'obra i els serveis públics, i del benestar social. La resta de formacions polítiques disputaran legítimament i meritòriament tants escons com puguin a aquestes dues forces majoritàries, però a tot el que poden aspirar és a matisar l'acció de govern si es fan necessaris per a la governabilitat.
Això, que sembla una obvietat, s'eludeix amb massa freqüència en l'anàlisi política que es fa des de Catalunya, sobretot si qui la fa sintonitza amb una de les formacions aspirants a completar una majoria parlamentària que sostingui el govern. També massa sovint, aquests aspirants a una posició influent en la política espanyola tendeixen a caricaturitzar els trets ideològics dels partits majoritaris perquè deformant-los ajuden a confondre'ls i aleshores ells es poden presentar com una clara alternativa a l'aiguabarreig. Però malgrat aquesta i totes les altres tàctiques del joc polític, la realitat continuarà essent la mateixa: el govern de l'Estat quedarà en mans del PSOE o del PP.
Situats davant d'aquest fet inevitable, l'elector no s'ha de deixar confondre pels jocs de miralls dels enlluernadors mediàtics ni per l'inacabable catàleg dels fabricants de matisos i ha de triar qui prefereix al capdavant del govern espanyol per als propers quatre anys. Ho pot fer directament, votant un dels dos partits majoritaris, o ho pot fer de forma indirecta votant una altra formació que després negociarà el seu suport parlamentari i que, a hores d'ara, ja tenen prou currículum per saber a qui l'acabaran donant.
És clar que l'elector també es pot abstenir. De fet, si fos possible fer una translació de l'estat d'ànim de la ciutadania cap a la intenció de vot, el proper 22-N guanyaria l'abstenció. Però com que l'abstenció no comptabilitza res en la taula de la llei d'Hondt, tornem al mateix punt de partida: governarà el PSOE o governarà el PP. I costa de creure que al ciutadà corrent, més o menys indignat, més o menys sotragat per la crisi econòmica, li sigui exactament igual l'un que l'altre.
