Opinió

L'APUNT

Un cafè i prou

Aquí, un cafè, demanant així, sempre ha estat un cafè. Mai un cafè ‘sol'

Comenta un company que fa temps que gairebé dóna per perduda la batalla d'identitat que havia endegat a l'hora de demanar un cafè. Una i altra vegada, arreu del país –amb les excepcions que no feien sinó confirmar la regla– quan demana un cafè, els cambrers sempre li diuen que precisi si “sol” o com. A Catalunya, un cafè, demanant així: “Un cafè!”, sempre ha estat un cafè. Mai un cafè “sol”. El cafè “sol” ve de les Espanyes i aquí, de tota la vida mai ha calgut especificar com vols “un cafè”. I si el prefereixes amb una mica de llet, demanes un tallat; amb llet, “un cafè amb llet” i si descafeïnat i amb llet descremada i sacarina, doncs, un “desgraciat”. Ara en fem broma de tot això, però, és amb aquestes petites coses que anem perdent la identitat, que la llengua es va transformant i diluint. No cal ser gaire llest per saber quin serà el proper pas. A tots plegats la responsabilitat d'evitar-lo, doncs, demanant, per exemple, un cafè i prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.