Un criminal europeu
Anders Behring Breivik és el culpable confés dels terribles assassinats de Noruega. Sobre Breivik cal ser molt clars i, si volem mantenir un mínim de sensatesa, només hi ha una cosa que podem dir: el que ha fet és l'obra d'un boig desequilibrat, d'una persona que ha perdut el nord i que és incapaç de distingir entre el bé i el mal. Ni el cristianisme ni l'islamisme són responsables de les bogeries que, en el seu nom, perpetren alguns criminals desequilibrats. No crec que hagi expressat res massa original, però em sembla important que ho recordem. No podem confondre'ns i assenyalar com a culpables determinats grups de les accions que han fet individus concrets.
Recordar que no podem estigmatitzar determinats col·lectius no significa oblidar que les accions individuals es produeixen en determinats contextos, i que aquests, tot i no explicar, sí que incideixen en els comportaments personals. Anders Behring Breivik és un boig, però la seva bogeria s'alimenta d'un entorn europeu on el suport a partits xenòfobs i populistes, de tot tipus, s'ha incrementat de manera exponencial durant la darrera dècada. En alguns països aquests partits ja assoleixen el 30% dels vots i s'han convertit en la segona força política. A Catalunya encara no hem arribat a aquestes xifres, però compartim la tendència.
En el context europeu, on Breivik desenvolupa la seva bogeria criminal, la intolerància envers els altres s'ha multiplicat a l'ombra d'una societat excessivament comprensiva amb aquell que converteix la por al desconegut en rebuig als diferents. Tzvetan Todorov, en un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria –El miedo a los bárbaros–, ens alerta sobre com la por als estrangers, als bàrbars, amenaça de convertir-nos a tots nosaltres en bàrbars. A alguns, en assassins desequilibrats. La por és una emoció destructora. No podem defensar els nostres valors morals i democràtics renunciant-hi quan ens envaeix la por. Hem de ser valents, resistir la por i construir entorns on Anders Behring Breivik sigui només un dement criminal. Res més.
El Consell d'Europa ha publicat recentment un informe, Living Together, on identifica i analitza la creixent intolerància que impregna Europa. Citant un estudi sobre les actituds dels europeus envers els immigrants, destaquen els vuit estereotips que conformen la nostra visió dels altres: han generat un augment de la criminalitat, ens han portat malalties ja oblidades, ens prenen els llocs de treball, redueixen els nostres salaris, abusen de l'estat del benestar, es comporten com si estiguessin a casa seva, construeixen societats paral·leles, i provoquen la caiguda en el nivell de les nostres escoles. Són aquests estereotips els que contextualitzen les declaracions de Breivik, reconeixent que ha comès una atrocitat però que era necessària. Com amb tots els tòpics, les afirmacions anteriors no són ni veritat ni mentida. Són generalitzacions que esdevenen injustes precisament quan es converteixen en categories d'aplicació universal. Afirmacions que no resisteixen cap anàlisi racional, però que són útils com a escut. Són la protecció dels porucs i, de vegades, l'excusa d'assassins.
Si Europa té por de la diferència és que té por d'ella mateixa, de la seva ànima, dels seus valors, d'allò que ha estat el motor del seu progrés. Si Europa no accepta la diversitat està negant l'evidència, ignorant que els milions d'estrangers que han arribat es quedaran entre nosaltres i oblidant que, segons totes les previsions, el procés d'envelliment ens farà perdre 100 milions de persones en edat de treballar en els propers 50 anys. La diversitat és el passat, el present i el futur d'Europa i Anders Behring Breivik, un criminal nascut a Europa que ni representa ni ha entès els valors de la cultura europea. Els criminals no desapareixeran d'Europa, però de cap de les maneres poden esperar que nosaltres en siguem còmplices. No els donem la més mínima esperança.
